corrupcion

Una de les “etiquetes” que hem d’aguantar els valencians.

Crec que ja hem tingut prou, que hem de dir fins ací. Ja està bé de ser els “gelipoies” que diuen els xiquets, d’Espanya, i de ser utilitzats per uns i per altres. Els valencians li la bufem a tots i hem de plantar-se. Últimament veig molts atacs, un darrere d’un altre, i la veritat és que la meua quota de paciència ja s’ha acabat, ja m’han tocat la “corfa”.

El cas més clar és el finançament, des de fa molts anys els valencians aportem molts més diners a l’Estat Espanyol dels que rebem en contraprestació. Som un poble solidari, però en este cas de manera imposada, sembla que com feien els conqueridors al Perú, som víctimes d’un espoli. També hem llegit recentment com mentre a la Castella i Lleó, on governen els populars rebien més de 550 euros per habitant en inversió pública en 2015, ací rebem menys de 95 euros, només a Canàries estan pitjor que nosaltres. Però als grans partits nacionals els ha donat igual, i quan podien revertir la situació no els ha interessat fer res per canviar-ho, i ara que la caixa està més buida que l’Àgora, se sumen a esta reivindicació.

inversion estatal

Durant molts anys ens han utilitzat com a mocadors. Campanyes com “el agua para todos” que tenien com a objectiu separar-nos, dividir-nos i fer que alguns amigatxos s’enriquiren enviant-nos aigua enverinada són un exemple. No vull ni pensar la de gent que s’haguera fet rica amb la requalificació dels terrenys per on passava el transvasament, i la de llauradors que s’hagueren fet pobres. També ens han utilitzat de banc de proves per a la sanitat privada, una sanitat més cara, que ara s’ha demostrat que a més amaga els beneficis de, per exemple les ressonàncies a doble de preu, en paradisos fiscals com Panamà o Suïssa.

Però tal volta el pitjor greuge és quan usen les nostres senyes d’identitat, quan fan un ús polític de la llengua (especialment persones que no la parlen) per a dividir i guanyar vots. I qui diu la llengua diu la senyera, les falles, o la paella que “ens volen furtar els catalans”, perquè senyors “no mos fareu catalans!” és un eslògan molt goebbelià. Quan precisament per a anar a Barcelona paguem el peatge més car d’Europa, sí la AP7 és l’autopista més cara d’Europa, i a Madrid s’arriba debades. Quan les connexions amb l’aeroport del Prat són pèssimes, i quan arribar a Barcelona en tren et costa més del doble de temps que arribar a Madrid, quan la distància és similar. No pot ser casualitat que València i Barcelona estiguen tan mal comunicades, que no es faça el corredor Mediterrani, i en canvi que per a anar a Madrid tot siguen facilitats.

calamars

Així que magnifiquen qualsevol afrontament del nacionalisme català (que també en fa), perquè clar, ells ens volen conquerir (que por!). I conquerits o no fa uns anys teníem bancs propis, però ara la CAM i Bancaixa han desaparegut després de servir d’instrument durant molts anys per a subvencionar infraestructures ruïnoses, moltes en Madrid com subvencionar al Pocero, i altres per ací com Terres Mítiques. Ara ens ha tocat ser instrument nacional contra el desafiament secessionista català, per això Antena 3 (per exemple) juga a criticar els cartells en valencià amb manipulació perquè “Atenció i Atención” poden dur a equivoc i provocar accidents fatals. “Toca’t el nas!”.

Quan els atacs vénen de fora, t’indignen, perquè ja estàs acostumat “quan el mal ve d’Almansa a tots alcansa” però quan vénen des de dins, aleshores fa més mal. I ací continuem en polèmiques estèrils i utilitzant la llengua i els sentiments de la gent per a dividir-mos. Els mateixos que abans es repartien milions i milions de diners públics per a la construcció d’escoles via Ciegsa per a acabar clavant als xiquets en barracons, ara demanen poder mantindre els privilegis de l’educació concertada. On els mestres es trien a dit, els alumnes es trien a dit, el tipus d’educació (religiosa, separada per sexes, o com siga) s’imposa, però la factura la paguem entre tots.canizares2

De què l’altar de la vista del Papa costara 1,5 milions d’euros no ha dit res el Cardenal Cañizares. De “la caguerà” de què els urinaris es pagaren a 500 € la unitat en compte de 60 €, per a fer una factura de més de 3 milions d’euros en banys portàtils no diu res Cañizares. De què molts catòlics estiguen abandonant l’església per les seues declaracions masclistes i homòfobes (que el mateix Papa ha criticat) tampoc ha dit res. Perquè ell i el seu afany de protagonisme, les seues ànsies de fer política ultra radical de dretes, estan per damunt dels seus feligresos. I després hem de llegir com alguns polítics el defenen… viure per a creure. També indigna com amb tot el que s’ha furtat i fet els antics governants, l’oposició fóra tan nefasta. El PSPV ha de fer molta autocrítica de com han permés que durant tants anys manara un partit que funcionava com la Mafia.

Però no només els antics partits ens utilitzen, els nous no es queden curts. Ciudadanos, que diu públicament que parlar valencià és “aldeano”, ara no entén, en paraules de Toni Cantó que els xiquets valencians parlen valencià millor que anglés, faltaria més! Igual ells que només parlen una llengua i regular, desconeixen els beneficies del bilingüisme per a dependre una tercera o una quarta llengua, i s’obliden de què estem a València. De fet les regions bilingües tenen millors notes en anglés. I per cert a l’hora de parlar d’oportunitats laborals gràcies als idiomes, hi ha més valencians treballant en Catalunya i a les Balears que als Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Gal·les, Grècia, Malta, Polònia, França, Alemanya i tots els estats nòrdics junts. Per tant no crec que parlar valencià siga tan inútil. Si la gent coneguera el nivell dels regidors i assessors de Ciudadanos a l’Ajuntament de València, no obtindrien cap vot, vos convide a seguir la seua activitat a l’Ajuntament.

canto

Altre exemple d’ús partidista del nostre patrimoni va ser RTVV. Durant anys utilitzada com a altaveu de propaganda política, com a instrument per a repartir diners entre amics, i com a centre de col·locació. L’oposició ho denunciava, igual que molta gent de dins que era acomiadada o apartada, i la resta de mitjans de comunicació eren còmplices obviant les denúncies reiterades de la situació (que feien per exemple els sindicats) fins que va ser molt tard (massa panxacontent). Una vegada ja estava arruïnada, ja no tenia quasi audiència i no et servia ni per furtar ni per manipular, la tancaren com si fóra d’ells.

Però els antics governants no van ser els únics que l’han utilitzat, els nous estan fent el mateix que criticaven. Els mateixos que dient que “Els treballadors no sou els culpables, tots els que vulgueu tornareu a tindre un lloc de treball” com Enric Morera, ara diuen “Els treballadors que es busquen la vida al sector privat…. i per culpa dels treballadors està costant reobrir”. Mentre els extreballadors eren vots, tot eren promeses, en canvi ara són “part d’una administració corrupta” i no mereixen vore respectats els seus drets laborals. “Si vols conéixer algú, dóna-li diners (o poder)!”.

Però només estava corrupta l’antiga RTVV? Perquè hem vist recentment que les oposicions en sanitat tampoc són netes. Ni tampoc ho són les milers de places a dit en l’administració que s’han repartit, ni les adjudicacions públiques de concessions, ni de campanyes publicitàries, ni de licitacions de per exemple l’alumenat públic, ni de restauració de monuments… en el fons sembla que no hi haja un sol contracte que s’haja fet en bona intenció i estiga lliure de corrupteles. I que hem de fer, tirar a tots els treballadors del sector públic i convocar oposicions noves a tota l’administració? Fins i tot càrrecs dins de la policia local han sigut adjudicats a dit sense que ningú fera res: eixe és el nivell de “enxufisme” i corrupteles que tenim en la nostra comunitat.

Un ús i un abús dels valencians que ja en temps de Franco, sempre s’ha dit, conreàvem taronges per a què la resta d’Espanya tinguera petroli. Està clar que perdérem els furts, i en València i Alacant perderen els republicans l’ofensiva final. Però ja està bé de pagar per derrotes històriques, ja està bé de ser joguets en mans d’uns i d’altres, ja està bé que ens utilitzen prenent-nos com a “gelipoies”. Jo crec que ja hem tingut prou. Aneu tots fer la mà!

Pd. De vegades la passió em pot i em desvie del meu estil divertit. Que hem de fer, estic enamorat de la nostra terra i em supera vore com és utilitzada. Que ningú s’enfade!