A cada casal, en cada comissió, a cada falla és habitual trobar a uns personatges recurrents. Jo he fet una llista d’alguns dels més habituals.

falla regne

L’afanós

Vol ser el ninot en la falla, el músic en la banda, dur l’estàndard, parar taula, cuinar i arreplegar i tot al mateix temps. Que cal decorar, allí està, que cal anar al supermercat d’urgència allí està. És un superheroi que viu en un estat d’hiperactivitat constant.

El coeter

Amb la metxa sempre encesa, i bona cosa de masclets a la butxaca, el coeter és qui més disfruta de les mascletaes, despertaes i disparaes diverses. La nit de la cremà és el seu moment de glòria, quan explica als bombers tot el seu dispositiu pirotècnic per a fer volar pels aires la falla.

El relaxat

Tot el contrari a l’afanós, ell sempre està assegut. El més normal és que el trobes jugant a les cartes, al dòmino o manant faena als altres, perquè ell no arrima el llom ni obligant-lo. De vegades a més de relaxat és un poc senyoret, i això de “suar” muntant taules (per exemple) no va amb ell.

fallero 5 vividor

La família nombrosa

Ells a soles, entre cosins, cosins prims, fills, pares, nebots i iaios fórem una quarta part de la falla, quan no són més. De vegades fan pinya, altres es duen a matar (per alguna herència), però si la neboda vol ser fallera major, ja faran força tots els membres de la família per a aconseguir-ho.

La lotera

El seu paper silenciós és bàsic i molt desagraït, ja que totes les falles fan loteries i rifes per a subvencionar la festa. Normalment li costa anar darrere d’uns i d’altres repartit loteria i buscant-los per a cobrar. Ara bé, si toca i cal pagar, hi ha cues per a arreplegar el premi.

El cuiner

S’ha fet el propietari dels fogons i ningú s’atrevix a llevar-li la cullera una vegada encén el foc. Igual les paelles se li empastren, les fideuaes es queden sense sal, en les torraes la carn està cremada d’un costat, i les ensalades potser siguen de batalla. Però ho fa amb tanta passió que ningú li diu mai que l’arròs està “pa que se’l menge el gat!”.

fallera cocinera

 La iaia-fallera

Una veterana de guerra que encara es fica cada any els “topos”, la pinta, els tacons i el seu vestit del segle passat. Això sí que és amortitzar una bona tela. Com que té molt de mèrit és una institució en la falla i passa la primera, o l’ultima en l’ofrena entre els aplaudiments de la seua comissió.

El sabudet

Per les seues sentències el reconeixeràs: “Ja sàvia jo que eixe artista ens estafaria”, “ja sàvia jo que plouria durant l’ofrena”… i així es passa totes les falles sabent-ho tot. Després a l’hora de la veritat, quan li preguntes opinió, mai diu una de bones, però a bou passat se les sap totes.

La sentimental

Saps que plorarà. I a més plorarà molt tant en l’ofrena, com en cremà, en la presentació, o el dia de la proclamació, mai falla, s’emociona. Després totes les fotos que té de fallera són amb el maquillatge fora de lloc i cara de figa molla, però els valencians som sentits, que li anem a fer.

fallera llorando

El desaparegut

Sempre hi ha diversos desapareguts en cada comissió. El dia 14 apareixen pel casal amb un “bon dia!”. I el dia 19 després de la crema desapareixen amb un “fins a l’any que bé”. No se’ls veu el pèl en tot l’any i només viuen la setmana fallera, i com tenen les quotes domiciliades, no passen per la falla ni per a pagar.

El sense casa

Tot el contrari, sempre hi ha algú que sembla que no té casa, i passa més temps al casal que l’estendard. El “sense casa” no es perd una junta, una reunió, una festa o un sopar des de fa segles, i a més és el primer a obrir i l’últim en tancar, hi ha qui sospita que alguna vegada s’ha quedat a dormir en el casal.

La fallera-xafardera

Ho criticarà tot, la decoració, els horaris, les interpretacions en el playback, el vestit de la fallera major… i contarà les intimitats de tota la comissió, perquè si algú es divorcia i està esperant un xiquet, la resta de membres de la falla han de saber-ho sí o sí, i a la de ja.

falla 2 llorando

El perdut/la perduda

És la parella d’algun membre de la comissió que s’acaba d’apuntar i va com cagalló per séquia. No coneix a ningú al principi i li toca anar en les amigues o els amics del novia fins que es fa un lloc a la falla. El trobaràs darrere de la seua parella amb una cervesa en la mà pensat “Mare! On m’ha clavat?”

El tresorer

Té el càrrec més complicat: controlar la caixa, així que o és de fiar o el recel s’instaurarà en la comissió. Normalment és una persona discreta, que no fa massa soroll, i a la que li agraden els números. Com és una tasca ingrata, ningú sol estar massa damunt d’ell, perquè quan comencen desquadrar els números: “quasi res porta el diari!”

L’organitzador/a

Anem a muntar una setmana cultural, una nit temàtica mexicana, una iniciativa solidària amb els refugiats, o anem a decorar el carrer en post-its. Qualsevol iniciativa té darrere a un parell de persones incansables que sempre estan ficant-ho tot al lloc, i preocupant-se per què estiga tot en perfecte estat de revista. Màquines de fer funcionar la falla.

falla 4 amelie

El monumentalista

Insistix en anar a vore tots els monuments de la secció per a avaluar la qualitat de les falles contra les que competiu, encara que siguen de 5ªB i encara que calga anar a Pinedo o Mislata. A més la nit abans de la plantà d’especial comboia a tota la comissió per a fer la “nit de ronda”. Coneix a tots els artistes i recorda de memòria els primers premis de totes les categories principals dels últims 20 anys, és tota una enciclopèdia.

L’innovador

Hi ha innovadors amb idees de “bomber”, del tipus: Perquè no fem una falla de pedra? i altres innoven de veres, ja que algú hagué de dir en un primer moment “perquè no fem una globotà?”. Sempre amb idees noves, regeneren les festes encara que de vegades siga a costa de fer monuments incomprensibles o organitzar coses a les quals no va ningú.

falla 3 concurso

El DJ

Quan no està el DJ contractat és sempre ell qui fica la música, és el pintxadiscos més entregat a la seua setlist, un Chimo Bayo en potencia. A més a la banda de música la du boja amb totes les peticions que no para de fer, es pensa que és el director de la banda perquè va estudiar fins a tercer de solfeig. Només cal pregar perquè no li agrade el reggaeton.

El competitiu

Sempre està comboiant per a formar un equip de pilota, de futbol sala, de bàsquet, de teatre o de truc. Vol guanyar els carrers il·luminats i també els carrers decorats. Vol que la seua falla estiga perfecta, que la seua paella siga la millor del concurs de paelles, i omplir de palets la seua habitació. Així és ell, el Eddie Merks de les falles.

 L’esportista

Este no juga a futbol, a bàsquet ni a pilota valenciana, és jugador de barra fixa. Un atleta expert en apertura de botelles, i proves combinades (Rom-cola, gintònic…) Li ix a compte fer-se faller, perquè a la falla li costa molt menys bufar-se que al bar, i a més ho fa amb companyia.

PD. Els personatges poden ser tant masculins com femenins indistintament.