En valencià, com en qualsevol llengua que haja navegat i pescat per les copioses aigües del Mediterrani, cada vent (en el sentit de cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb els quals són més coneguts, si bé cal recordar que un mateix vent pot ser conegut amb un altre nom arreu del nostre territori lingüístic.

rosadelsvents

Significat dels noms:

  • Tramuntana: del llatí transmontanus: més enllà de les muntanyes.
  • Gregal: de grec Euros (est) i kludo (onada)
  • Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est. Altra versió diu que ve del llatí levante, ‘que s’alça’
  • Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
  • Migjorn: del llatí migdia.
  • Llegeig: probablement d’una base àrab, labách o  läbäx, i del grec libítxi, libíkion, diminutiu de lybikós, ‘libi’. Pel seu oritge africá
  • Garbí: en àrab significa occidental.
  • Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
  • Mestral: del llatí magistrale (mestre) amb el sentit de cabdal per ser un dels vents més forts.

Refranys:

  • «Quan la tramuntana s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira, Ribera Alta).
  • «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mallorca).
  • «Lo llevant porta l’aigua al davant» (Tortosa, Baix Ebre, Catalunya).
  • «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi, Alcoià).
  • «Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigueta» (Menorca).
  • «Garbí a l’hivern, boca d’infern» (Vinaròs, Baix Maestrat).
  • «Llegeig, aigua veig» (Mallorca)
  • «Vent de ponent, post el sol, post el vent» (La Garriga, Vallès Oriental, Catalunya).
  • «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea, Marina Baixa).

 

Esta és una adaptació d’un article publicat a la web de Ismael Fuster anomenat Rosa dels Vents.