Aprimar, deixar de fumar, fer més esport, ser més solidari, passar més temps amb la família i amics, que es passe ja la moda dels mannequin challenge… són alguns dels propòsits habituals que ens hem fet de cara a este 2017 que comença. Però més enllà de la salut, la família i les bones intencions que duren uns dies o en el millor dels casos setmanes, també hauríem de tindre propòsits culturals. Anar més al teatre, al cine, llegir més llibres, acudir a més concerts de música en directe, viatjar més, visitar exposicions en museus i galeries d’art, en definitiva invertir en experiències vitals més que en materials.

Perquè la cultura aporta coses que són immaterials, que ens fan créixer com a individus i com a societat. Tant la cultura de carrer com la cultura de les elits, tot el que fem pel plaer de fer-ho, ens obri les portes a nous universos i els ulls a noves realitats i sensacions. Per això el meu desig per a este 2017 és que siga un any més cultural: on en este món vertiginós al qual sembla que no tenim temps per a perdre, comprenga’m que el temps dedicat a la cultura, és una inversió molt profitosa no una pèrdua de temps ni diners.

Els propòsits i els desitjos són conceptes diferents, un propòsit depén de tu, un desig no. Per això plantege els meus 7 desitjos concrets de la cultura en 2017, que són els següents:

1.- Una Òpera més accessible

En París, Budapest o en Milà és possible anar a l’òpera sense que et coste un renyó, ací en València sembla que encara és només accessible per als escollits. Diuen que hi ha entrades a 20 euros, jo no les he trobat mai. Però més enllà del preu quan no hi ha temporada al Palau de les Arts, la sala principal està totalment infrautilitzada i es perd una ocasió genial per a apropar l’espectacle a hores d’ara elitista a tota la població. Des de la construcció de l’òpera a València s’ha desaprofitat una gran ocasió per a popularitzar el Bel Canto i que els valencians senten l’edifici com seu i no com un monstre.

2.- Una gran exposició a l’IVAM

Igual com passa amb l’Òpera, el finançament estatal als museus valencians és mínim i resulta difícil fer grans exposicions de fons externs. Però caldria tornar a vore cues a l’IVAM en este 2017 perquè es produïsca la necessària reconciliació del museu amb els habitants de la ciutat. També podrien fer alguna a Belles Arts (antic Sant Pius V) abandonat durant molts anys a la seua sort, on també es nota la mancança d’un gran reclam en forma de gran exposició.

3.- L’any de Cinema jove i La Cabina

Anar a vore pel·lícules de Hollywood és fabulós, però conéixer pel·lícules amb menys difusió, més arriscades i menys comercials resulta moltes vegades inspirador. Joves talents, formats diferents, baixos pressuposts i cine d’autor que es projecta a les sales valencianes. Dos festivals que són referent en els seus àmbits i que enguany han de continuar creixent en la seua aposta, i en els cors dels valencians.

4.- Pacificació en les falles

Un dels grans reptes culturals en este 2017 és aconseguir que després del nomenament de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, siguen les falles de tots. Utilitzades moltes vegades per a dividir als valencians, les falles ara tenen el repte de ser més respectuoses amb els no fallers, d’obrir-se a tot els nous visitants, i d’involucrar a més a altres sectors de la societat. El canvi està en marxa, i molta gent ho ha entés, però com tots els canvis de vegades són traumàtics. Esperem que no siga el cas i que enguany visca’m unes falles festives, alegres i de tots.

5.- Música a les sales

Moltes vegades ens queixem de què a València no es programen bons concerts, i ho fem amb raó. Però cal també fer autocrítica, perquè més enllà de la falta de visites de les grans figures internacionals, els valencians deixem moltes vegades sales mig-buides per desconeixement, perquè es programen concerts entre setmana o perquè els preus són massa cars. Independentment dels motius, un 2017 més musical, amb programació de qualitat i amb més gent escoltant bona música en directe seria meravellós.

6.- Llibres i autors valencians

Llibres, fanzines, còmics, il·lustracions, poemaris… però d’autors valencians, que són els que ens conten les nostres històries i la nostra realitat. La publicitat i la distribució aconseguix que els llibres de les grans editorials i els autors consolidats els “best sellers”, estiguen sempre en primera fila a llibreries i centres comercials. Però autors valencians de qualitat, tant en castellà com en valencià, hi ha molts. Alguns desconeguts, altres oblidats, i quasi tots poc recolzats. Un 2017 on els nostres autors tinguen més protagonisme, serà un 2017 més il·lustrat.

7.- La nova RTVV

És reiteratiu nomenar la importància de mitjans de comunicació propis, potents i en valencià per a dinamitzar un sector que està expectant, l’audiovisual. Tota la cultura es beneficiarà d’un sector audiovisual fort que done visibilitat a la resta de l’activitat cultural de la regió. És una de les tasques pendents de l’actual govern i un dels reptes més important que ha d’afrontar.

Estos són els meus desitjos, mentre que el meu propòsit personal és fer tot el possible per contribuir a la cultura valenciana apostant per artistes locals, i invertint en cultura feta en València. Un propòsit molt més senzill de complir que el d’anar al gimnàs i que resulta enriquidor per a l’ànima i també per al cos perquè ja ho deien els antics: “mens sana in corpore sano”. Cal cultivar les dos coses per a trobar l’equilibri.