Hui farem un exercici de memòria col·lectiva per a no perdre les nostres arrels, un repàs pel valencià del “llauro”. La nostra terra és fèrtil, i els nostres llauradors són savis en traure-li profit a cada raconet del camp, per a què les taronges, l’arròs, els nyespres, les cebes, les carxofes, les faves, les llimes, els alls tendres, l’encisam, les carlotes, les tomaques, els pimentons, les bajoquetes, les bledes, les cireres, els garrofons, les bresquilles, els caquis o qualsevol cosa que es plante per ací, tinga un sabor únic i especial. Per això anem a repassar alguns dels termes agrícoles més meravellosos de la nostra llengua, però ho anem a fer en clau política. Quan un alcalde, diputat, conseller, o regidor arriba a un “camp” que ha estat descuidat, cal anar pas a pas, per a no malbaratar l’aigua i traure-li tot el profit possible al terreny:

productes valencians
Primer cal fer neteja

“Arranca les males herbes, ans que prenguen moltes ales”

Esporgar o desmamonar. Cal llevar tots els mamons que xuplen de l’arbre i li lleven tota la sàvia, impedint amb la seua avarícia que l’arbre done fruits, així com es deu aclarir un poc l’arbre si hi ha massa verd. (Tots sabem que de l’administració es mama massa i hi ha gent molt “verda”)

Birbar. Netejar de males herbes d’un camp perquè el sembrat no siga perjudicat. Durant molts anys s’han deixat abandonats els camps i ara cal birbar bé el terreny per a què els nutrients no es perden pel camí. (Les comissions ben bé podrien ser les males herbes). A partir d’ahí es poden també segar les vores i fer garbes amb els sobrants, i si és precís, en casos extrems, passar el pincellet de roundup.

xarugaDesprés remoure la terra

“Quan l’arbre és ben esporgat, per l’abril treu l’esclat” 

Xarugar. Passar la xaruga per a alçar la terra més profunda. Si no s’aireja la terra, no hi ha res nou que puga créixer. (Una xarugadeta mai va mal en “institucions” que duen molts anys “tancades”)

Rotovatar. Passar la rotovator pels camps. Este aparell més modern que la xaruga, és la millor manera per a airejar amb facilitat la terra dura del camp. Ara bé, has de passar-ho quan no hi ha res plantat, com per exemple en un camp on has fet guaret.

Entaular. Aplanar el terreny i desfer tots els tarroços que puguen hi haure. Si un camp està descuidat durant anys, hi ha molts tarroços de terra que no valen per a res i cal desfer. (Com en les institucions en les quals fa molts anys que estan els mateixos)guano

Començar a cuidar l’arbre

“Amb aigua i fems, no hi terra mala”

Empeltar. Si un arbre no dóna bons fruits, però té una base, es pot inserir una branca d’altre arbre per a què quede unida a este i brote. És una manera de canviar els fruits d’un arbre sense tallar-lo. (En compte de canviar-ho tot de colp, aprofitar el que hi ha)

Cavallonar. L’aigua (com els diners) es queda l’arbre i no va per tot arreu si fas cavallons com toca. Cal estar atent i que no es perda l’aigua pel camí, i vaja on realment ha d’anar.

Regar a manta. De vegades serà necessari regar a manta perquè la vida torne a la terra erma (injecció forta en sectors desfavorits). I després ja podràs canalitzar o encaminar l’aigua per què vaja directament on tu desitges. I si més avant pots ficar el reg per degoteig, t’estalvies estar pendent cada vegada que toca regar… i molta aigua.

Femar. Cal femar el terreny amb gallinassa, guano, nitrato o el que siga més convenient per al nostre camp. Mai es poden descuidar els detalls, ja que la “merda” en compte de tirar-la es pot aprofitar. (Perquè aquells que tiren massa merda, acaben esguitant-se i fotent la seua collita)

collitaEls resultats

“Com sembraràs, colliràs, si no pedrega”

Alfarrassar. Quan vens a ull la collita. Un expert alfarrassa, considera quants quilos hi ha aproximadament al camp, i et fa una oferta abans de collir. (els experts podrien ser els ciutadans, que a ull valoren el treball fet després de cada legislatura). L’altra opció és vendre a pes.

Collir. Cal anar amb compte no collir a tiró perquè es poden despeçonar les taronges… Si hem moxilat i la fuita no té picades de mosca, no anem a fotre tot el treball per fer mal la collita, o no podrem vendre el nostre producte. (La fruita a més d’estar bona, ha de semblar-ho, si no malament al mercat)

Espigolar. Els collidors sempre es deixen alguns fruits als arbres, eixos són els que cal recollir per a casa o per a regalar els veïns. Perquè si es fan les coses bé, els fruits s’arrepleguen molt després de la collita. Inclús alguns arbres donaran repoms, fruits de segona flor, que si bé no són massa bons per al consum, els animals els agrairan. Hi ha arbres que passen d’escombrar la flor (perdre-la) a donar flor dos vegades, si les coses s’ha fet en trellat.selfie

I per a acabar un repasset a les principals eines de treball:

L’aixada (aixà) per a fer cavallons (o selfies). -El cabàs, tens un nas com un cabàs de gran. -La destral, per a defendre’s dels vaquers. –Ganxos, com una aixa però sense la part del mig. –Pic i pala. Un joc molt nostre que agafa el nom de dos instruments habituals en el camp. –Lligona, com l’aixà però amb més pala, especial per als que tiren de braç. –Romana, una balança més antiga que apareix nomenada en la famosa cançó “la manta al coll”. –Corbella, la de Panoràmix. –Rastell, per a pentinar a un mamut….