cendres

Foto de MANUEL BRUQUE. EFE

La nostra terra plora cendres

 

Llomes i valls es desnuen obligades

Baix l’atenta mirada de qui no vol vore les misèries,

D’un espoli, d’una mort innocent, d’unes llomes

D’unes valls, de les serres de molts termes.

 

Cauen cendres de vergonya sobre els pobles

La nostra terra rep de nou altra ferida,

Del llom li brota quitrà molt negre

I ens dessagnem amb la muntanya, se’ns escapa la vida

 

La imatge de la flama crema la retina

Lluitar contra gegants és igual a derrota

La Ribera, la Safor, l’Alcoià o la Marina

 

Per tot arreu la llàgrima brolla,

La impotència i la ràbia t’humilia

Mentre observem com la nostra terra, moribunda, plora.