La Nostra Llengua, Valencia

Les paraules castellanes d’origen valencià/català més sorprenents

 

Després de l’èxit de les paraules intraduïbles de la nostra llengua, hui volia reivindicar paraules que tenen un origen valencià/català i que són d’ús habitual en castellà. No clave paraules culinàries com «ventresca, socarrat, mero, turrón o paella» perquè és més comú que estes paraules passen d’una llengua a una altra. He seleccionat paraules molt comuns en el castellà i que quasi ningú no diria que són nostres. Segur que algun catalanofòbic quan parla pot dir alguna cosa com esta, sense saber que sense la nostra llengua no podria fer esta frase: «Ese macarra borracho con semblante de forastero, pertenece más a un burdel donde le roben las pesetas jugando a los naipes. Yo mandaría al salvaje de viaje con un cohete en el trasero, y cuando le pete y no pueda arreglar el estropicio ni con todo el papel de la prensa mundial, a ver donde mete su orgullo«. És pot comprovar en la RAE que l’arrel de totes les paraules és valenciana/catalana.

-Burdel: Nosaltres som de fer bordell i d’ahí també ve l’adjectiu «borde» que per a nosaltres és bord, i que en una de les seues accepcions diu «fill nascut fora del matrimoni». I és obvi que anar tant a les «llumenetes» té conseqüències greus.

borratxo

-Borracha/cha: de la morratxa/marraixa de tota la vida. Si te’n fas una sencera de vi, és normal que acabes més borratxo que Masiel. Massa gent es pren al peu de la lletra això de «No en volem cap, que no estiga borratxo…»

-Cohete: «pim, pam, pum…», «No n’hi han coets«, està clar que ningú ens guanya a pegar esclafits. Si passes per València en falles te’n fartaràs de coets, de traques i de petards. A València una boda, bateig o comunió sense traca és una traca.

coet

-Cantimplora: és una paraula nostra que ve de la unió de cant i plora. Com melicotó (melocotó) que està composta de mel i cotó i que nosaltres diem bresquilla. Tocat el nas!

-Forastero: del nostre foraster que ve de fora, «forasters vindran que de casa ens tiraran», també pot vindre del mot anglés forest (bosc) i després del valencià passa al castellà.

forastero

-Guante: sempre hem sigut molt d’anar a la moda, i per això els guants són un complement que hem introduït en la península… o no.

-Linaje: el nostre llinatge és bo, ve d’una línia de gent de fiar. El cas és que sembla una paraula com molt castellana, i no, és nostra.

-Macarra: dels macarrons de tota la vida, com que en tenim molts, els hem exportat a tota Espanya.

macarra

-Naipe: es veu que ens agrada jugar als naips cosa bona per ací. Jo sóc molt del truc, la meua iaia al cinquillo, el meu iaio al subastao, mon pare era més de la canasta i els amics del 7 i mig. Jo mateix vaig dependre a comptar jugant al dòmino.

-Orgullo: cal estar orgullós de parlar com parlaven els nostres majors, i no perdre les arrels.

orgullo

-Papel: del nostre paper que s’inspirava en els papyrus egipcis venen ara tota la resta, i és que la primera impremta d’Espanya va funcionar a València.

-Petar: nosaltres la «petem» i per això s’ha expandit el mot. Encara que l’origen de la paraula era més vulgar, d’un simple pet es va començar a petar.

-Prensa: encara que la premsa nacional s’oblide de la nostra terra i es dedique només a parlar de València quan hi ha corrupció. La premsa també és nostra.

provincias

-Reloj: el nostre rellotge deu marcar bé les hores perquè tot el món el lluïsca en la seua monyica.

-Salvaje: de la selva ve el salvatge i en son molts els que ens trobem cada dia. Salvatge pot ser un taronger o un xiquet maleducat, i en les festes de Simat de la Valldigna són majoria.

salvatge

-Semblante: Em sembla que trobareu moltes webs semblats a la meua, però cap tan diversa pel que fa al contingut. A alguns els haurà canviat el semblant en conéixer que és una paraula d’origen valenciano-català.

-Viaje: sempre hem sigut viatgers els valencians, i de tant de viatjar estem per tot arreu. Els meus pares en el 85 (fa 30 anys) a Kíev, en plena guerra freda, trobaren a uns companys d’institut en mitat de la plaça… i és que som eixidorets.

viaje

Espere que vos haja agradat esta selecció de paraules que sonen molt castellanes, però que tenen un origen valencià/català. Si voleu continuar llegint en la nostra llengua segur que vos interessaran les paraules intraduïbles del valencià i les converses o diàlegs valencians.

Del conflicte lingüístic per favor abstindres a parlar en esta web, jo ja vaig dir la meua ací.

24 comentarios

  1. Sobre «paper»
    El papel lo trajimos de los árabes y allá por el s.xv se empezó a fabricar en Xátiva, de forma que por su calidad y precio empezó a distribuirse por toda Europa. De hecho, la castellanización de la palabra es «papel», pero no así el término en inglés que conserva la palabra intacta.

  2. Curioso articulo y excelente blog. Sin embargo no creo que ninguna de estas palabras sea de origen catalán. No nos olvidemos de nuestra grandísima historia y cultura. Y que el hecho de la progresiva desaparición del valenciano por la catalanización que sufrimos no nos haga confundir ni olvidar quienes somos y de donde venimos.

      1. Estimat Carles, crec que es millor fer comentaris constructius. Desgraciadament, no he pogut aprendre el valencià que a mi m’agradaria i mes sent mes comode de paraula i de lletra en castellà.

        1. 1 Solo te hace falta mirar el RAE y ver la etimologia de las palabras (raiz, origen).
          2 «quienes somos y de donde venimos»??? Eso quisiera saber yo. Españoles de españa, supongo.

        2. Com els teus… Allò que sofrim no és la catalanització, sinó la castellanització. El valencià ja està catalanitzat des de la conquesta de Jaume I… Mentir amb el tema de la llegua no és gens constructiu per a la seua recuperació, i parlar castellà tampoc, i menys en un fòrum com aquest… No maregem la perdiu, que ja n’hi ha prou…

    1. Mos volen furtar la paella, i les nostres tradicions. Mos obligaran a ballar sardanes i a menjar pa amb tomaca!!
      Quina por!! Me’n vaig a Múrcia que ahi no obliguen als xiquets a parlar llengües estranyes.
      Ahí parlen espanyol, com Deu mana!

    2. Unes quantes més. Paco, mante, açò ho he tret del diccionari RAE, quan posa «del cat» vol que vol dir que ve del català
      -Pansido, da : Del cat. pansir, y este del lat. pansa ‘pasa1’., Dicho de una fruta, como la uva o la ciruela: Pasada o seca.
      -Bajoca, Del cat. bajoca. Judía verde.
      -Salfumán, Del cat. salfumant. Disolución de ácido clorhídrico en agua.

  3. Unes quantes més. Pac, mante, açò ho he tret del diccionari RAE, quan posa «del cat» vol que vol dir que ve del català
    -Pansido, da : Del cat. pansir, y este del lat. pansa ‘pasa1’., Dicho de una fruta, como la uva o la ciruela: Pasada o seca.
    -Bajoca, Del cat. bajoca. Judía verde.
    -Salfumán, Del cat. salfumant. Disolución de ácido clorhídrico en agua.

Responder a vicentoro Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.