Humor, La Nostra Llengua

Que haguera passat si els grans personatges de la història foren valencians

Anem a fer un exercici d’inventiva. Pensem per un moment que alguns dels personatges més importants de la història hagueren sigut valencians, i anem a imaginar-mos com s’hagueren comportat hipotèticament cadascú d’ells en el moment més rellevant de la seua vida. Sona surrealista, i ho és, fiqueu-li imaginació a l’assumpte que pot estar divertit.

armstrong

Neil Armstrong

El primer home a xafar la lluna en 1969, l’astronauta que va dir això de «és un pas xicotet per a l’home, però un gran pas per a la humanitat«. Si en compte d’haver nascut en Wakaponeta, Ohio, haguera nascut diguem a Simat de Valldigna, s’haguera anomenat Nelo Alberola, i seria conegut al poble com el fill del coeter. Segur que hauria anat a la lluna perquè li va prometre a la filla de l’alcalde, Marieta, que li portaria la lluna (per a enamorar-la) i ja se sap que: tira més un pèl de figa que una maroma de barco.

O tal volta la seua motivació era més mundana, i un dia fent-se unes casalles amb els amics, un va dir: «no hi ha ous d’anar a la lluna«, i ell va respondre: «Que no! Jo vaig com que me diuen Nelo Alberola, JURAT!«. De fet la seua frase haguera sigut diferent: «Este és un xicotet pas per l’home, però un gran pas per a la humanitat… i ací hi ha una fotracà de fanecaes sense mig taronger plantat, aneu cridant a mon tio el coix que en un meset té el reg per degoteig funcionant i els caquis produint«.

I el més curiós del tema, és que al seu poble natal el recordarien per una frase que ell no va dir: «Houston tenim un problema«. Primer perquè ell haguera dit alguna cosa així com «Houston, em cague en tot, estem ben fotuts«; i segon perquè als pobles si un és astronauta tot el que tinga relació amb astronautes és aplicable a l’individu en qüestió. 

ShakespeareWilliam Shakespeare

És l’escriptor més important en llengua anglesa, i un dels dramaturgs més coneguts del món amb obres com Hamlet, Romeu i Julieta, Otelo o McBeth. Nascut en Stratford-upon-Avon, al Regne Unit, era coetani del filòsof Paquito Cansaleta (Francis Bacon). Anem a pensar que és nascut en Fortaleny i que el seu nom era Guillem Sangonera. Per a començar això de Romeu i Julieta seria un poc més brusc, més valencià… i haguera inclòs alguna frase com:

Romeu– «Julieta, tinc el piu encés en flames, com t’agafe et vaig a esborrar els mugrons a llepades«.

Julieta– «No sigues animalot de séquia i parlam de manera un poc més romàntica»

Romeu«Intentaré ser més romàntic, a vore esta: Oh bella flor del paradiso… si vols que te la clave dis-ho!»

Julieta«No tens remei, però m’encantes… llàstima que la meua família no pense igual.»

Perquè està clar que la seua inspiració no seria la Verona renaixentista, el Romeu i Julieta de Sangonera estaria inspirat al seu poble i la gent del carrer, i no a les corts monàrquiques i les famílies de l’aristocràcia. Per això en Hamlet, davant de la calavera, la coneguda frase: «Ser o no ser, eixa és la qüestió«. Haguera estat més banal, jo crec que Guillem Sangonera haguera escrit «Paella amb caragols o sense, eixa és la qüestió«, en la seua obra més coneguda, que seria «El Virgo de Visanteta«.

 

Sigmund FreudSigmund Freud

Conegut al seu poble fictici com el calent de Simó Fuster, este austríac nascut a Pribor, anem a ubicar-lo en Alcoi. De fet el pare de la psicoanàlisi haguera sigut el xafarder major del poble, ja que tot el dia indagant i psicoanalitzant l’hagueren convertit en un «furó» de primera categoria. Coetani de Carles Dalmau (Charles Darwin) va dir això de: «Uno es dueño de lo que calla y esclavo de lo que habla«, que en valencià d’Alcoy ve a ser: «És bo saber callar, fins que és l’hora de parlar«.

Obsessionat amb les relacions sexuals Simó Fuster haguera escrit la famosa cançó «La Manta al Coll» on hi ha frases com: «Les xiques de Xixona s’han comprat una romana, per a pesar-se les mamelles dos voltes a la setmana. Si vols que te les pese posat panxa cap amunt, i voràs quina polseguera t’ix pel forat del cul«.

 

arquimedes

Arquimedes 

El grec Arquimedes de Siracusa, gran inventor i matemàtic de l’antiguitat, haguera fet altre tipus d’invents si en compte de Siracusa haguera nascut per exemple a la Vall d’Uixó. Per a començar en lloc de descobrir la manera de calcular el volum d’un cos irregular clavant una corona d’or dins de l’aigua, ho haguera descobert amb un meló, ja que això de nadar amb melons s’està ficant de moda a la nostra terra. I em compte de dir «Eureka«, que significa «Ho he trobat«, haguera dit alguna cosa així com «Nyas Coca» que vol dir «Arrea que reben parit que estic«. Després de la seua famosa expressió va eixir al carrer amb la xufeta a l’aire, en Siracusa no va passar res, però en la Vall li hagueren fet la vida impossible des d’eixe moment anomenant-lo «migpiuet«, «Arqui no Medes tu amor«, «Cul a l’aire» i altra sèrie de malnoms.

Ell va inventar la catapulta i altres màquines de guerra, però com a bon inventor valencià, haguera inventat segur la rotovator. I com que estava tot el dia fent números segur que l’hagueren llogat de comptable al Mercadona de l’època, on hauria desenvolupat un amor infinit pels productes sense gluten.

 

colon

Cristòfor Colom

No se sap ben bé d’on era, en Itàlia afirmen que Genovés, però també hi ha qui diu que és català, portugués o gallec, tot mentida, era valencià segur. Per a començar el cognom de Colom li ve perquè son pare era colombaire de primer nivell. Després qui millor que un valencià per a anar-se’n a fer el indio en la barqueta. Sa mare ja li ho deia: «deixat estar de romanços i centrat a estudiar«, i com que no feia cas pensava que la Índia estava més a prop del que estava.

Ell agafà carretera i manta i li va dir als germans Pinzones «tira-li Martí» i cap a Amèrica que se’n va anar. Si haguera sigut italià, li haguera ficat al nou món Nova Italia, si haguera sigut català haguera anomenat al nou continent Nou Empordà, però com era valencià i els valencians estem per a ofrenar noves glòries a Espanya, li va dir «Nova Espanya» o les Índies, per que també era molt calent i anava tot el dia darrere de la mamella.

Diuen els estudiosos que ell parlava la «jerga levantisca» que ja sabem que és «El curioso castellano de los valencianos». I els vaixells que se’n va endur cap a Amèrica en realitat s’anomenaven La Rogeta, la Xiqueta i la Mare de Déu, però els Reis Catòlics van canviar els noms per a què els mariners andalusos els pogueren pronunciar. Com veieu està clar que era Valencià de socarrel, nascut al mateix Carrer Colón, que per això du el seu nom.

Un comentario

  1. Molt bo l’article. La part que més m’ha fet riure és la del Colom valencià i la frase de «com era valencià i els valencians estem per a ofrenar noves glòries a Espanya, li va dir Nova Espanya…». Quanta raó tens, Vicent!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.