Política, Problemas

Els valencians som el poble més dividit del món

pilota

En la Comunitat valenciana, discutim per tot. De fet discutim pel mateix nom de Comunitat Valenciana. Hi ha una part de la població que vol que la nostra terra s’anomene «Lo Regne de Valéncia» mentre que altres volen ser el «País Valencià». Eixa diferenciació fa que la nostra terra estiga dividida entre els «pancatalanistes», que volen ser part dels països catalans, ja que opinen que compartim llengua, cultura i territori; i els «blaveros» que opinen que el valencià no és la mateixa llengua que el català i no volen tindre res a vore en Catalunya.
Un amic l’altre dia em dia que entre els que madrilenys i els catalans (fent referència a les dos faccions) valencians en queden molt pocs. Personalment no vull formar part de Catalunya, però no suporte que la gent negue l’evidència de què el valencià i el català no són més que variants de la mateixa llengua. Al remat si saps un poc de lingüística te n’adones que hi ha més diferències entre el castellà de Madrid i el de Buenos Aires o l’anglés de Londres i Sidney, que entre el que es parla a València i Barcelona. I com els polítics fan ús electoral d’esta divisió per a dividir-nos encara més, al remat un valencià no sap com anomenar a la seua terra o a la seua llengua sense que s’ofenga algú.

I el que passa en la nostra llengua, el nostre territori, el nostre nom i la nostra bandera, fa que NO siguem un poble gens unit, i per tant gens fort. En molts pobles del sud d’Alacant, en altres del nord de Castelló i molts de l’interior de València la gent no té cap sentiment de formar part del poble valencià. Estos dies amb el tancament de RTVV me n’he donat conte de com els valencians que no parlen valencià i els valencians que parlen valencià castellanitzat s’han alegrat en molts casos del fet que es tancara RTVV. Supose que són gent que no té la necessitat de conéixer el que passa al poble del costat, ni de tindre un mitjà de comunicació en una llengua que no senten seua.

Com no som una regió/país/comunitat forta, des de Madrid fan el que volen amb nosaltres, tenim infra-finançament des de fa anys, som l’únic territori amb llengua pròpia que no té un mitjà en la seua llengua, i servim de conill d’índies per a polítiques neoliberals com privatitzar hospitals. És una llàstima perquè després de viure molts anys fora, un servidor s’ha donat compte de què són més coses les que ens uneixen de les que ens separen.

L’amor per la gastronomia; la passió de les festes populars; el fet de sortir al carrer i a les places només fa un raig de sol; buscar la mar en estiu, la muntanya en hivern i el camp en pasqua; l’amor per la pólvora; l’orgull de ser d’alguna localitat concreta; discutir qui fa millor una paella, fideuà o arròs al forn; ser enemics del poble del costat com a concepte però tindre molts amics allí; el fardar; el fet de pagar una torrà als amics a gust; el tindre una gran família i compartit tots junts la nit de nadal; el trobar a faltar l’orxata, el torró, o la mona de pasqua quan estàs a l’estranger; el quedar-se tancat a casa quan plou, neva o fa ponent; el obrir la casa quan hi ha una boda, comunió, bateig o defunció; la sensibilitat musical; el saber que es una poalà perquè t’has tirat moltes damunt; el ficar-te un rebequeta a poqueta nit; dir-li a tot el món carinyo, teta/tete, mari, o qualsevol apel·latiu carinyós i dolç que pugues imaginar: sopar de sobaquillo una brascada, un xivito o un almussafes; el quedar a prendre café en les amigues o a esmorçar en els amics; el «no volem cap que no estiga borratxo»; el cagar-se en la mare que els ha parit; el fet de tindre tants cosins segons que no coneixes a la meitat; el no protestar massa però criticar-ho tot… són tantes i tantes coses que compartim i que ens fan ser un poble, que no entenc perquè li donem l’esquena per tonteries als nostres veïns.
I com la desunió fa que siguam una merda com a poble (i no volem vore que junts seríem la re-hòstia); i com els polítics que ens governen són titots de Madrid que fan el que volen des de la capital: ací tanquen la nostra finestra al món, el mitjà de comunicació que millor o pitjor ens informava del que ens passa a nosaltres i no passa res de res. D’ací un més se’n recordaran amics, seguidors i familiars, i la resta s’oblidarà de què ens han furtat un dret fonamental i han ferit de mort la nostra llengua.

20 comentarios

  1. ets un crack vicent! l’últim paragraf es la millor definició de valenciania que he escoltat maï.Espere poder sentir a les ones molt pronte i poder treballar amb profesionals com tu o els teus companys a Nou Radio, perque fns ara el meu objectiu era anar a Madrid o l’extranger per a treballar, però desde el 29 de Novembre tinc molt clar el meu destí que es formar part de la nova generació de comunicadors que reobriran RTVV i faran que tinga el nivell i la qualtat que en aquestes dues setmanes s’ha demostrat. Espere que en un futur pròxim sigues el meu mestre a la ràdio.

    #RTVVtornarà signat: un estudiant de Periodisme a l’UJI

  2. També te de dir que estic molt d’acord amb l’article ja que jo mateix he passat per totes les fases (espanyol a mes no poder, odi a tot lo català, blavero per inculcació popular… a asumir les nostres semblances i obrir els ulls tenint en compte la cultura i els costums que compartim, no com amb Madrid o qualsevol poble de l’antic Regne de Castella…).FInalment la meua maduressa i coneixement ma fet donar-me compte que no puc dir-li paisos catalans a la meua terra perquè no ho senc així, tampoc se com deuriem dir-li, però el que sí se es que vuic aquesta terra com la meua vida, l’anyorança que tinc d’ella quan se que estic llunt, perquè a la nostra terra per a mi tot es especial, es distint, es nostre, totes les coses que anomenes a l’últim paragraf es el sentir d’un valencià, i si no es sent açó per la teua terra sincerament no es mereix gaudir d’ella, i ho diu un xic de familia agricultora que s’ha criat al camp entre taronjars i fanecaes de xufa que no vol vore com la metropoli de València acaba absorvint les terres de la perifèria com va ocorrer amb Benimaclet.

  3. Primer que res, felicitar-te (i ja van unes quantes) … per l’escrit.

    Penso com tu en casi tot, encara que en lo de la llengua tinc una versió diferent de tu (sense arribar a dubtar de que la llengua valenciana i la llegua catalana son variants de la mateixa llengua), crec que el tema de la llengua no el ha de ficar cap llingüiste ni cap Universitat, una llengua es viva i es del poble que la parla, i es el poble el que ha de decidir el que es parla i el que es fa … personalment, no se el que parlo (estic en zona de «trincheres» al riu senia) pero si que se que català no, i això es un sentiment que per molts de lingüistes i Universitats que m’ho diguen no em cambiaràn… igual que els de Barcelona saben que no parlen valencià … ho veig en una naturalitat que ja voldria jo que la vegueren cap a mi.

    Respecte a que no estem units, totalment d’acord … el poble valencià naveguem entre catalanistes i castellanistes … es «lo» fàcil, no volem complicar-nos la vida i a mes, no volem que per dir el que creem que és, que no dic que ho siga, ens surtiguen 4 linguistes/universitats/il·lustrats i ens diguen que no en tenim ni idea … pos NO, no tindrem idea de semàntica ni de llingüística, pero de sentiments si que en tenim i el fet es que els que es senten valencians, per a no tindre problemes, i per a que no els penjen etiquetes «peyoratives» de lo que son (ni els catalanistes ni els castellanistes), ho porten d’amagat … com si foren pecadors.

    Precisament, som una gent privilegiada, fem i deixem fer, poques vegades he sentit algú parlar malament d’un valencià … si som fanfarronets, faltadorets, … i si, tot ho diem en diminutius (no m’en vaig donar conte d’això fins que no vaig viure a Catalunya) … però som capaços de treure una Comunitat com la nostra avant en inferioritat de condicions que altres, … infravalorats, menyspreats i ultimament criminalitzats i estigmatitzats per la corrupció que assolà la nostra terra … Que no soc com l’estruç i no la vull vore, però que estic segur que a les altres Comunitats autonòmiques tambè hi ha … i o be no es denuncia o be la roba bruta se la renten a casa … no com natros, que anem pregonant les vergonyes nostres a qui ens vullga escoltar.

    Soc valencià, però per això de l’amor visc a l’altra part del Senia, en territori català … per aqui, entre natros no hi han problemes de llengua … entre natros ni parlem valencià ni parlem català … parlem «lo nostre idioma» (ves a saber quin es) i ens entenem … i ens enriquim en paraules de cada part de la frontera, sense menysprear si un diu un barbarisme ni voler imposar la normalització … cada un que ho digue com vullgue, ja ens entenem …

    A part d’això soc del València CF (soci abonat i accioniste) … suposo que ser del VLC CF a la provincia de Valéncia deu ser molt fàcil … però per on jo visc, es mes complicat … i si que vaig a Mestalla sempre que puc, però em falta la RTVV per a poder estar assabentat de tot el que passa en el meu equip.

    El dia de la manifestació en favor de RTVV vaig anar a Valencia, vaig deixar la dona i la xiqueta de 2 anys a casa mig dolentetes, i vaig fer mes de 150 km perquè creia que habia d’estar ahí … era el meu deure com a Valencià, independenment del color politic que tinguessem, … una vegada allí, em vaig trobar al mig d’una «lluita» entre els que anavem a defensar la veu (R9) i els ulls (C9) d’un poble i els «servidors públics elegits per natros» que volien la dimissió d’un president … Crec que eixe dia tocava defensar el que haviem perdut … deguera ser dels pocs … i quant vaig arribar al final del carrer la pau i vaig vore entrar a la plaça primer els politics que els periodistes, vaig decidir que ja en havia prou … vaig agarrar el cotxe i 150 km mes de tornada.

    He pensat en borrar tot el que he posat, perquè una vegada rellegit em pareix una tonteria … volia dir que estava d’acord en tu i al final m’he emocionat … potser perque este «post» teu d’avui feia temps que l’esperava d’algú … GRÀCIES !!

  4. Vicent, enhorabona, un article amb molt trellat, compartixc amb tu la visió del nostre poble, estem descafeinats, entre el centre i el nord, anem com cagalló per cequia. La llengua en volta de ser una ferramenta d’unió i cohexió, es punt de conflicte, jo soc castellanoparlant, la meua familia materna es del Alto Mijares, pero em considere tant valencià com qualsevol. No tinc ni idea de quina es la solució al nostre desarrelament coletiu, pero crec que es l’hora de deixar de mirar tant a Madrit com a Catalunya i tornar a fer el nostre camí.

  5. hola vicent, m’ha agradat molt el teu article, i crec que ací a València és la batalla que mai acaba, perquè els quatre polítics, tant de bo de la part que vulgues, els interessa, perquè si haguessen volgut ja tot hagués acabat …. jo t’explicaré la meva humil opinió i la meva xicoteta experiència ….. jo sóc d’un poble al costat de valència, i m’he criat dient; «jo sóc valencià i no sóc català»,,,,,,, inclòs ser «catalanista» en aquells moments estava molt penat en els pobles … de seguida tot el mon els posava una creu ….. bé van passar els anys i vaig començar a complir aniversaris i la veritat que l’únic que m’importaba era agafar una botella de vi amb els amics i posar-me a l’inrevés (Supose que això és típic dels valencians) …. després han passat els anys i vaig començar a interessar-me una altra vegada pel tema de la divisió que patim els valencians, i vaig documentar-me moltíssim d’història ….. al final em vaig adonar de diverses coses, que tant els d’una part com els de l’altra, havien adoptat la postura; «tu no penses com jo, tu no ets veritable valencià, ets un blaver o catalanista» i jo crec que aquest ha estat l’error, mires per on ho mires, perquè jo sóc dels que pensa que per ser valencianista i estimar aquesta terra no s’ha de «excloure», és a dir, «tu no penses com jo, tu fora» .. no !!! … A l’inrevés, tu potser no penses com jo, és més estem molt lluny amb idees, però tu ets tant o igual de valencià com jo, per tant, tots em d’inclouré els uns als altres, és a dir, es tracta que tots tenim cabuda i tots som iguals, al final si excloem, fem mal al poble, perquè acaba com està, totament dividit, i cal dir, que per damunt de totes aquestes merdes de blavers, catalanistes i «hòsties» hi ha un poble, la nostra terra, el nostre sentiment, i sobretot, l’orgull de ser un poble unit i orgullós de tot el que tingua olor a valencià …. així que aquesta és la meua humil opinió, per tant, ara mateix no crec ni en uns ni en altres, perquè tant uns com altres, han fet que això seguira endavant, sense importar-los gens la nostra terra ….. jo em quedaré amb la frase que un dia em va dir el meu iaio, i que sempre tinc rondant en el cap; «Jordi el més important és sentir-se orgullós de la terra que t’ha vist néixer» ….. res més, enhorabona per l’article, veig que encara queda gent a la qual li interessa i estima el poble valencià .. …

      1. Caramba!!!, me he quedat bocabadá. Yo soc de la generacio de John Travolta, y en aquella epoca recorde una gran florá de cantautors valencians (la major part cantaben prou mal per cert) que reivindicaven que Valencia fora part dels paisos catalans.Yo Anaba a la Universitat de Dret y no me atrevia a dir que me importaba un pito (¿ puc dir tres collons de mico?) que la nostra llengua fora originaria o vinguera del catalá; ademes de considerar que inclús seguent la mateixa, igual donnaria perque ni matanme me sentiria catalana. He tingut que amagar durant anys lo que pensaba per por a que uns em digueren «facha» o «reaccionaria» o del «blau». o atres de la capital me consideraren suversiva per parlar el Valenciá. Ante tal confusio de identidat, vaig decidir annar a la discoteca a Ballar Saturday night fever hasta que em vaig caure de cul e ignorar tota esta polemica i…….. no me arrepenteix perque pese a lo que uns i atres digueren yo tenia molt clar qui soc you, qui es mom pare i ma mare, quina es la meu llengua i aon estan les meues arrels fins que em muiga. (Com que soc de eixa generacio,i no mos enseñaren a escriure el valencia, demane disculpes per la meua ignorancia). Gracies al autor del post i a tots els que han contestat perque despres de tant de temps en done compter que no estic assoles i encara queda gent de trellat.

  6. Per cert, el meu home es búlgaro i parla el valencia millor que alguns valencians de la capital (sense ánimo de ofendre) Lo cual demostra que el ser huma es capaç de parlar varies llengues sense morir en el intento. Tambe crec que el Angles deberia de ensenyarse com a tercer Llengua perque es imprescindible.
    No se si atrevirme a dir lo que pense respect als alts dirigents de la politica valenciana actual. Per etica profesional debrien adependre a parlar valenciá encara que solten espardenyaes. En fin, lo que dia mon pare; nada tienen que ver los cojones con comer trigo .Podem ser ciudadans europeus, i espanyols sense deixar de ser valencians. Huï en día a la gent jove ya no li valen les cansonetes de la nova canço de fá 30 anys perque afortunadament algo está canviant.

  7. Mare meua m’he enganxat al teu blog, estic d’acord en tot el que dius, pero tens que reconeixer que la rtvv era un pur instrument del govern valencià del partit popular, i una ferramenta de fer blavers, jo estic d’acord en que un poble en llengua propia necessita una televisió que defenga la cultura i la llengua, però també pensé que la rtvv no era per a res el cas.

  8. En moltes coses estic d’acord amb tu, des de que RTVV va tancar tinc a ma uelo i a ma mare que no saben que passa en la Comunitat Valencia (Lo regne de Valencia o Paisos Valencians, com vullgues dir-li) i jo hem senc igual que ells per que se me fa raro estar a taula dinant o sopant i no sentir la tele en valencià.

    En aquests moments estic vixguent a Anglaterra i la diferencia de sentiment a la seua terra es abrumadora si la comparem en nosaltres (nosaltres hem referixc a Espanya en general), aci la gent diu que vol el seu pais i que esta orgullós de ser anglés i tots li donen la raó, a Espanya dius que estas orgullós de ser espanyol i et poden dir de facha cap amunt al igual que com be has escrit dalt el fet de dir que hem senc valencià i estic orgullós d’aixó ja hi haura gent que et mirarà mal o et dira algo.

    Gran blog en moltes coses d’humor i altres per a quedar-se pensant en les coses un moment.

  9. Creo que echarle la culpa a lo que pasa en Madrid, incluso a los políticos, es una manera de excusar nuestra incultura y nuestra gandulería: como la culpa es de otros! No voy a entrar en la cantidad de lingüistas (incluso los académicos de la RAE) que aseguran y justifican que el valenciano no viene del catalán. Pero somos tan gilipollas que preferimos pensar y defender que nuestra lengua es la lengua de otros, y luego decimos que otros se quieren cargar nuestra lengua, jajajaja. Es un esperpento. Somos un pueblo inculto: cuanta más cultura hay más te cuestionas las cosas, más respuestas buscas y más le tocas los cojones al que te quiere engañar. Te dicen que el catalán llegó a valencia por la repoblación, pero no te dicen que eso es imposible porque no hubo más de un 2% de catalanes. Había más de otros territorios. Y además aquí ya se hablaba otra lengua!! Pero somos así de gilipollas. Decimos que si sabes un poco de lingüística… Pero insultamos a los FILÓLOGOS que argumentan y defienden que el valenciano es anterior e independiente del catalán, el cual por cierto deriva de otra lengua ( por si no lo sabías). Somos un pueblo de emborracharse, «lo que faça falta», pero lueo mo abrimos nuestra casa a nadie ni damos lo más mínimo por nadie. Cuando sales de valencia te das cuenta de lo zoquetes que somos, lo cerrados que somos, lo soberbios que somos para unas cosas y lo inferiores que nos sentimos para otras. Y somos un pueblo de incultos. Y en eso tienen tanta culpa los políticos como nuestros padres y nosotros mismos. Yo estoy hasta el gorro de los valencianos que me dan clases de historis y lingüística sin haber leído un libro de historia o de filología que no sea de Joan Fuster; estoy cansado del borreguismo de valenciano-catalán que es lo que mata nuestra lengua (no que cierren canal 9 ni el franquismo; supongo que, como yo, tú también tendrías un familiar mayor que no sabía hablar castellano, es lo que pasaba en pueblos). No creo que seamos un pueblo dividido más que cualquier otro: creo que somos um pueblo inculto y que se autodestruye solo gracias a quienes quieren eliminar todo rastro de identidad para entregársela servilmente a los catalanes. Y eso es lamentable. Menos mal que Cervantes tenía claro qué era el valenciano (pero eso no te lo dijeron en el cole, ¿verdad amigo?). Cansa tanto repetir lo mismo, pero es lo que consiguen repitiendo las mismas mentiras desde pequeños en el cole y haciendo que no queráis buscar más allá. La incultura de muchos es la defensa de lo que nos hundirá. I yo soc més valencià que l’arnadí, cague’n deina.

    1. Querido Xavi,
      La mayoría (más del 99%) de los filólogos y lingüistas (también los de la RAE) del mundo dicen y argumentan científicamente que el valenciano y el catalán son la misma lengua cuyo nombre científico por razones obvias es catalán, y ahondando al respecto te diré también que originariamente el catalán y el provenzal tienen el mismo origen, pero decir que actualmente son la misma lengua es verdaderamente ridículo.
      Comentas que los valencianos somos un pueblo inculto, lo cual es absolutamente incierto. Quizás cuando hablas de incultura deberías hacer referencia a ti mismo, y no ponerte la bandera de todos los valencianos.
      Otra cuestión es la de la repoblación catalana de los territorios valencianos, la cual está más que demostrada y en ningún caso fue del 2% tal como falsamente argumentas. La repoblación catalana se produjo a lo largo de varios siglos y fue un proceso continuo y lento. Nadie puede creerse que un día Jaime I toma Valencia y al día siguiente vienen 100.000 catalanes… este sería un razonamiento demasiado infantil, o dicho de otro modo, la típica argumentación blavera.
      Per cert, t’he escric en valencià/català per a què estava patint per si no m’entenies, com dius que el valencià i el català no són la mateixa llengua…

  10. No creo que echar las culpas a Madrid de todo sea la solución. RTVV se cerró por obra y gracia de nuestros políticos valencianos, en Madrid y el resto de España les da igual que tengamos televisión o no.

    Valencia, afortunadamente, comparte cultura con Cataluña y también con Castilla o Murcia, entre otros. Por otra parte, leyendo tu twitter se puede detectar un poco de antiespañolismo. Ayer decías que en La 2 de TVE estaban poniendo el NoDo de la Marca España. ¿El NoDo? ¿No se puede sentir nadie orgulloso de ser español sin ser franquista? Me hace gracia la hipocresía que usas. Según tú todos los valencianos deberían sentirse orgullosos de ser valencianos, porque es algo positivo, pero en cambio nadie puede sentirse orgulloso de ser español, porque eso es algo malo y de fachas. Pues qué quieres que te diga, no lo entiendo.

    Si me respondieses sería de agradecer.

    1. El programa de La 2 era lamentable. Un reportaje pagado en horario de máxima difusión, con una música años 60 y disfrazado de falso documental. A mi me pareció indigno. Yo soy el primero que está orgulloso de ser español, no estoy orgulloso de muchos españolas, de muchas ideas que circulan en España. Compartimos cultura con Castilla con Murcia, con Aragón, y con Cataluña, por eso también he denunciado a veces las faltas de respeto que sufrimos, no sólo desde Madrid, sino también desde Cataluña. Y en el caso de RTVV, Rajoy tuvo mucho que ver, Fabra no hace algo así sin que su gobierno central se lo sugiera (he visto mensajes privados en ese sentido).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.