Hi ha una sèrie de paraules intraduïbles que cada llengua conserva com joies pròpies. A mi m’agraden molt algunes com “Cafuné“: que en portugués significa pentinar amb els dits de la mà: o el “Waldeinsamkeit“: paraula que els alemanys usen per a descriure la sensació d’estar tot sòl en un bosc. També hi ha una sèrie de paraules singulars del valencià/català que són part de la nostra idiosincràsia com a comunitat que parla una llengua comú. Són conceptes que no tenen una traducció literal perquè normalment són conceptes propis d’una cultura, i que possibiliten una comunicació única entre els seus usuaris. Jo com a amant de les paraules m’he proposat fer una selecció de 15 d’estes paraules que no tenen una traducció literal del valencià al castellà (ja ampliades amb les vostres aportacions en un altre article). Si voleu afegir-ne alguna, fer alguna correcció o simplement llegir en la nostra llengua, sou benvinguts:

kalm
1.- Desfici: Moltes vegades estic desficiós, i no sé com traduir este concepte. A Alginet hi havia un pub al qual acudíem molts dissabtes anomenat Desfici. Un terme que segons el Diccionari Normatiu Valencià (si el polèmic de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana) significa: Agitació causada per un mal físic o moral. Per a mi és una agitació inquieta, un “run-run” de no saber per on tirar. El més paregut en castellà seria “desazón o desasosiego”, però no és el mateix.

2.-Seny: Tindre coneixement i raonament sembla comú a totes les llengües, es pot traduir tal volta com “cordura” però implica més coses. Ser un home de seny, no té res a vore amb “ser un hombre cuerdo”. Picassent té un terme municipal molt gran, i Benifaió més menut (la presó està a 5 km de Picassent i només 2 de Benifaió), diuen que és perquè Déu quan va repartir bondats, als picassentins els va donar terme i als Benifaioners ens va donar seny.

3-Trellat: Paregut al seny quant a concepte, l’ús és diferent. Perquè pot ser profit, “no fa res de trellat”. Pot ser sentit: “diu coses sense trellat”, i el meu concepte favorit és “traure trellat”, un concepte únic que jo trobe molt difícil de traduir “A eixa no li vas a traure trellat”, i et quedes més ample que llarg. Destrellatat és la persona que no té trellat, i ja saps, “d’on no hi ha, no és pot traure”.poala

4.- Poalà/poalada: Qui no s’ha tirat una poalà d’aigua en estiu? Al meu poble, Benifaió, fem la festa del pato. Ara pato no hi ha, però tot i això anem a la font del poble i ens tirem poals d’aigua uns a altres. En castellà “cubazo” no existix, però em diuen que a Aragó sí que hi ha gent que diu “pozalada” per a referir-se al contingut d’un poal. Un concepte que està molt de moda entre els famosos pel repte de conscienciar sobre la malaltia de l’ELA.

5.-Socarrat: És una paraula ja adoptada pel castellà, tots tenim al cap eixe arròs que queda un pel cremat en la base de la paella, i que està deliciós. Hi ha mestres paellers que no dominen l’art de socarrat, i d’altres que es passen i la cremen. En el terme mitjà està la virtut.

6-Mante: Una manera d’interpel·lar a algú, normalment més jove. Sol anar d’inici en moltes frases típiques com: “Mante, ta mare que t’aguante, o Mante tu de qui eres?”
mudat

6-Mudat: “vestir de domingo”, jo em mude per a les bodes o les situacions especials, “Xe mira que remudat que vas”. Recorde dir-li a una amiga basca “que mudada vas hui”, i ella pensar que parlava d’una serp..

7.-Malícia: Pronunciat moltes vegades com “malicsia”, és una mena de ràbia que et fot i una paraula que tot i tindre traducció, nosaltres li donem un altre sentit a la “malicia” castellana. Tindre malícia a algú, en este cas és més paregut a mania.

9.-Quimera: També pot significar, referit a una persona, el mateix que: “li tinc quimera”, com li tinc mania. Però pot ser un desig intens, o una inquietud… “Tinc quimera que açò acabarà mal”.
coentor

10-Coentor: Coent és un estil que està entre el kitsch, el “chonisme” i el mal gust per excessiu. Coent també significa que causa picor o coentor “escozor”, però en sentit de moda, significa precisament picor als ulls. Moltes vegades la coentor va lligada a gent que gasta molts diners en roba i no sap combinar, però cadascú té la seua versió del que és coent.

11.-Figamolla: Apel·latiu referit a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta. L’equivalent masculí seria “panfígol“. El “Panfígol i la figamolla junts li fan aire a la delicà de Gandia” així per inventar un poc.

12.-Desvanit: És estar extremadament orgullós i satisfet, però en un sentit més ample que el castellà “orgulloso”.

bancà

13.-Bancà/bancada: Una línia de la dentadura postissa, que no sé com és traduïx a altres llengües, però té un sentit més ample, atents als exemples: “Li ha pegat un mos que li ha deixat marcada tota la bancà”, “S’ha fet una da pam i la bancà li va al vol”…

14.-Amollar: Soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules. “Li ho has amollat tot, sense miraments”.

15.-Xafadet: Que li fa falta una fornà, que s’ha quedat “pillat”, tots coneguen a gent que s’ha quedat un poc xafadeta als nostres pobles.

Hi ha gent que per twitter apunta també esgarramantes per a nomenar a una persona molt poc faenera; brancal per a nomenar la pedra o fusta que utilitzem per a falcar la porta; i també destemplat o templat té un significat físic en valencià difícil d’explicar.

*Estic bocabadat amb l’èxit de l’article i per això JA ESTÀ PUBLICADA la segona part, I també podeu llegir esta selecció de divertits diàlegs valencians.

També hi han paraules del castellà que tenen com a origen una paraula valenciana/catalana, ací una bona selecció.