La Nostra Llengua, Valencia

Les millors paraules de la nostra llengua intraduïbles al castellà

Hi ha una sèrie de paraules intraduïbles que cada llengua conserva com joies pròpies. A mi m’agraden molt algunes com «Cafuné«: que en portugués significa pentinar amb els dits de la mà: o el «Waldeinsamkeit«: paraula que els alemanys usen per a descriure la sensació d’estar tot sòl en un bosc. També hi ha una sèrie de paraules singulars del valencià/català que són part de la nostra idiosincràsia com a comunitat que parla una llengua comú. Són conceptes que no tenen una traducció literal perquè normalment són conceptes propis d’una cultura, i que possibiliten una comunicació única entre els seus usuaris. Jo com a amant de les paraules m’he proposat fer una selecció de 15 d’estes paraules que no tenen una traducció literal del valencià al castellà (ja ampliades amb les vostres aportacions en un altre article). Si voleu afegir-ne alguna, fer alguna correcció o simplement llegir en la nostra llengua, sou benvinguts:

kalm
1.- Desfici: Moltes vegades estic desficiós, i no sé com traduir este concepte. A Alginet hi havia un pub al qual acudíem molts dissabtes anomenat Desfici. Un terme que segons el Diccionari Normatiu Valencià (si el polèmic de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana) significa: Agitació causada per un mal físic o moral. Per a mi és una agitació inquieta, un «run-run» de no saber per on tirar. El més paregut en castellà seria «desazón o desasosiego», però no és el mateix.

2.-Seny: Tindre coneixement i raonament sembla comú a totes les llengües, es pot traduir tal volta com «cordura» però implica més coses. Ser un home de seny, no té res a vore amb «ser un hombre cuerdo». Picassent té un terme municipal molt gran, i Benifaió més menut (la presó està a 5 km de Picassent i només 2 de Benifaió), diuen que és perquè Déu quan va repartir bondats, als picassentins els va donar terme i als Benifaioners ens va donar seny.

3-Trellat: Paregut al seny quant a concepte, l’ús és diferent. Perquè pot ser profit, «no fa res de trellat». Pot ser sentit: «diu coses sense trellat», i el meu concepte favorit és «traure trellat», un concepte únic que jo trobe molt difícil de traduir «A eixa no li vas a traure trellat», i et quedes més ample que llarg. Destrellatat és la persona que no té trellat, i ja saps, «d’on no hi ha, no és pot traure».poala

4.- Poalà/poalada: Qui no s’ha tirat una poalà d’aigua en estiu? Al meu poble, Benifaió, fem la festa del pato. Ara pato no hi ha, però tot i això anem a la font del poble i ens tirem poals d’aigua uns a altres. En castellà «cubazo» no existix, però em diuen que a Aragó sí que hi ha gent que diu «pozalada» per a referir-se al contingut d’un poal. Un concepte que està molt de moda entre els famosos pel repte de conscienciar sobre la malaltia de l’ELA.

5.-Socarrat: És una paraula ja adoptada pel castellà, tots tenim al cap eixe arròs que queda un pel cremat en la base de la paella, i que està deliciós. Hi ha mestres paellers que no dominen l’art de socarrat, i d’altres que es passen i la cremen. En el terme mitjà està la virtut.

6-Mante: Una manera d’interpel·lar a algú, normalment més jove. Sol anar d’inici en moltes frases típiques com: «Mante, ta mare que t’aguante, o Mante tu de qui eres?»
mudat

6-Mudat: «vestir de domingo», jo em mude per a les bodes o les situacions especials, «Xe mira que remudat que vas». Recorde dir-li a una amiga basca «que mudada vas hui», i ella pensar que parlava d’una serp..

7.-Malícia: Pronunciat moltes vegades com «malicsia», és una mena de ràbia que et fot i una paraula que tot i tindre traducció, nosaltres li donem un altre sentit a la «malicia» castellana. Tindre malícia a algú, en este cas és més paregut a mania.

9.-Quimera: També pot significar, referit a una persona, el mateix que: «li tinc quimera», com li tinc mania. Però pot ser un desig intens, o una inquietud… «Tinc quimera que açò acabarà mal».
coentor

10-Coentor: Coent és un estil que està entre el kitsch, el «chonisme» i el mal gust per excessiu. Coent també significa que causa picor o coentor «escozor», però en sentit de moda, significa precisament picor als ulls. Moltes vegades la coentor va lligada a gent que gasta molts diners en roba i no sap combinar, però cadascú té la seua versió del que és coent.

11.-Figamolla: Apel·latiu referit a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta. L’equivalent masculí seria «panfígol«. El «Panfígol i la figamolla junts li fan aire a la delicà de Gandia» així per inventar un poc.

12.-Desvanit: És estar extremadament orgullós i satisfet, però en un sentit més ample que el castellà «orgulloso».

bancà

13.-Bancà/bancada: Una línia de la dentadura postissa, que no sé com és traduïx a altres llengües, però té un sentit més ample, atents als exemples: «Li ha pegat un mos que li ha deixat marcada tota la bancà», «S’ha fet una da pam i la bancà li va al vol»…

14.-Amollar: Soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules. «Li ho has amollat tot, sense miraments».

15.-Xafadet: Que li fa falta una fornà, que s’ha quedat «pillat», tots coneguen a gent que s’ha quedat un poc xafadeta als nostres pobles.

Hi ha gent que per twitter apunta també esgarramantes per a nomenar a una persona molt poc faenera; brancal per a nomenar la pedra o fusta que utilitzem per a falcar la porta; i també destemplat o templat té un significat físic en valencià difícil d’explicar.

*Estic bocabadat amb l’èxit de l’article i per això JA ESTÀ PUBLICADA la segona part, I també podeu llegir esta selecció de divertits diàlegs valencians.

També hi han paraules del castellà que tenen com a origen una paraula valenciana/catalana, ací una bona selecció.

161 comentarios

    1. És allò què en castellà vell deien «Hogaño», però a mi la que m’agrada i a més no té traducció amb una sola paraula és: «Encalar», referint-nos al Joc de Pilota.

    1. Això ho deia molt paregut la meua àvia, però ella deia «aussaes ma vida…» abans de dir alguna cosa que li molestava o de la que volia queixar-se: «aussaes ma vida, què reguinyós has eixit / qué farta estic de tu / quina calor que fa /…», i si estava molt enfadà afegia primer que res un ‘me-cague’n-la-mar-salà! (tot seguidet amb tonaeta i menjant-se la E de EN)

  1. Al meu poble i voltants es diu una paraula que em fa molta gràcia, en realitat és l’imperatiu d’un verb (tenir) que només es conjuga en imperatiu, o siga una cosa estranya, estranya però entranyable: «nyas» o «jas». Es sol dir en el mateix sentit de «tin» o «té»: «Jas un tros de pa!». Però no és tot, també s’utilitza com una exclamació de sorpesa, estranyesa, d’alguna cosa que ja s’esperava o, tot el contrari, que no s’esperava: «Nyas !!» equivalent al castellà: » Toma !!! » 🙂

  2. Tindre espenta!! Diuen que en castellà no té traducció perquè només les valencianes (i italianes, on també existeix la paraula però no significa el mateix al 100%) tenim espenta!!!

  3. Duc prou de temps vivint en Barcelona i puc dir-vos que si a un català li parle utilitzant estes paraules no s’entera de res, excepte un parell d’ elles, per tant, puntualitzaria i diría que son paraules nostres, propies del valencià.

  4. Rebombori
    Trafec
    Gosera
    Saó
    Xorrant
    Escurar
    Suro
    Dotorejar
    Asturufat
    Trompellot
    Fartar
    Moltes d’aquestes paraules tenen traducció pero pareix que al dirles en valencià tinguen un significat especial.

  5. En la meua zona s’utilitza molt el verb reballar, que significa llançar una cosa a l’aire fent-la girar al mateix temps. Per exemple: Reballar l’aixà.
    També utilitzem: Tendur, fer l’enza, mera!!, becar…

  6. Festejar, en el sentit de eixir amb una persona abans de casar-se. I parrejar, o parra, per referir-se a algú «cotilla», imagine que perque les rames d’una parra es claven per tots els llocs. Personalment m’agrada molt trellat i convoi.

    1. Per l’ Horta Nord de València es diu a una persona xafardera o «cotilla» que és una persona «farolera» però que va més enllà de xafardejar i de «cotillear»…

  7. Batecul: què ens haguérem endut si no quan ens portàvem malament? «Et pegaré un bateculet!»
    Aquella palmadeta al cul, o una senyora palmada segons com de mal t’havies portat.

    Calbot: l’equivalent pero al cap, a la coroneta amb la mà oberta.

    Burrera: la gran intraduïble. Quan no pots parar de riure, o et rius per tot.

  8. Jo he aplegat a través del Facebook, ho ha compartit una amiga! Felicitats, m ha agradat moltisim, anim i sorprenmos en un altre articul com este!
    Una de les que mes gracia em fan es la de «desfici» que quan he intentat traduirla al castella… no se cap aon pegar!!

  9. «Aquesta falda em prova». «Aquesta fideuà em prova». En el sentit de «millorar l’aspecte» o «millorar l’estat físic».
    Aquest «provar» té una similitud semàntica i morfològica amb el «improve» anglés gens menyspreable, que també significa «millorar». Potser és un calc lingüístic d’aquesta llengua, igual que «comboi», em sembla.

  10. També pots ser un «cominensiero», quan fas les coses sempre en benefici propi, per la pròpia «cominènsia». Però, de fet, «cominènsia» és una deformació de «conveniència». Per tant, un «cominensiero», caldria escriure’l «conveniencier». Crec jo.
    La traducció més propera seria «egoista», vaja.

  11. «Tindre botifarra» o «agafar botifarra» amb algú, és conéixer-se i establir una relació d’amistat molt molt íntima i estreta, sense arribar a ser enamorament, sinó una mena de caprici mutu. Mentre dura, la botifarra entre dos amics o amigues, o entre dues o tres parelles, aquests s’ho passen en gran i deixen de banda la resta de la colla o d’antigues amistats, que se senten arraconades i marginades. Malauradament, la «botifarra» gairebé sempre s’acaba en un esclafit, i eixos amics tan llampants discuteixen, s’agafen dels cabells i no tornen a parlar-se mai més, convertint-se en enemics íntims de per vida. No sé si açò és exclusiu dels valencians o si hi ha més gent al món que ho fa, però al meu poble -l’excelsa i contradictòria Sueca, a la Ribera del Xúquer- és bastant, bastant, per no dir massa, habitual….

  12. Ah! A mi l’adreça d’aquesta pàgina me l’ha donada Marta Simeó, una amiga del Perelló que és artista plàstica i de gravat, i fa poc que ha vingut del Marroc. La veritat, és una xica realment dinàmica i treballadora a més no poder. Energia en estat pur, vaja. Compte amb tocar-la, que et descarregarà un llamp.

  13. Hi ha una paraula sense traducció literal al cadtellá: poar («sacar agua del pozo). Referent alo de «mudarse» els dies de festa en realitat si que fa referencia al concepte de «mudar en el sentit de canvi» ja que avans la gent tenia una muda peral dies de feina i un altra per als de festa,

  14. «Amollar» en castellà el podriem traduir per «soltar», en anglès per «to let» En canvi no trobo cap traducció en castellà ni francès per a «PLEGAR» en el sentit de «dejar de… /salir del trabajo».

      1. Hola
        Enhorabona
        M’agrada moltissim este joc de paraules
        En diré una pero si no està
        «Aborronat»
        He vista un accidente i m’he quedar aborronat
        Supose que es com impresionat pero amb mal cosas
        Per cert, la paraula que mes m’agrada a mi es «grapat».
        Enhorabona pel que fas

  15. Molt guai.
    Alguna paraula no l’havia sentida però la majoria sí. M’he rist prou enrecordant-me d’eixes paraules en algunes situacions de la meua vida.
    …I au (no com a comiat) m’ix sempre en castellà perque en sembla que ‘ya está’ no és exactament clavada.

  16. Una paraula que utilitza ma mare a vegades es micapà, per a descriure algo que no aprofita per a res o que es un trasto sense utilitat. Açò es de la zona del Comtat. Algú més també ha escoltat esta paraula amb este sentit? I com es podría traduïr al castellà, perque tampoc es exactament un trasto….

  17. Gracias por el artículo, yo lo he encontrado en Facebook conocido por unos amigos. No uso el Valenciano pero sí comparto conversaciones con amigos que lo hablan y me viene de perlas para entenderlos mejor. ¡Gracias!

  18. Molt bo. Jo vinc redreçat d’anònims, no se dir-te l’origen. Comentar sobre figamolla. Sinònims: figatova, figaflor, fleuma. I vols dir que el mot castellà «pánfila» no s’escau perfectament?. El la versió masculina en català tenim la paraula que crec és el concepte exacte canviat de genere: tòtil (mai le sentit en femení).
    Afegir unes parules d’aquestes de definir caràcters/actituts de les persones: pocasolta, caracantir i telòs.
    I per últim; la vida m’ha dut a viure a Astúries. I el bable es molt d’aquesta mena de paraules, que a més son molt intuitives, no cal que te les expliquin, elles soles es fan entendre. Tres exemples que son dels que més m’agraden. Espatuxar: és el que

  19. Molt divertit el teu article. Jo l’he llegit gràcies a un enllaç per Facebook. A Silla, «atabollaet» és un terme que utilitzen les mares per a referir-se a la ceba fregida en el punt exacte que sols elles saben, és a dir, ni crua ni molla, però encara sensereta. Vaja, complicat fregir la ceba!

  20. Hi ha una paraula que utilitza la gent major del meu poble i que fa molta gràcia als joves i forasters perque és igual que altra castellana: poll o polla. Significa templat, ben plantat, atractiu. Però com dic, la versió femenina fa molta gràcia i la paraula s’ està perdent. A mi m’encanta.

  21. Trove a faltar Destarifo i el derivat destarifat,.,,totalment intraduïbles, o només per aproximació…i també «manchar» , per fer funcionar impulsant amb la má una maquinaria

  22. Hola. Acave de llegir esta pagina per un enllaç en face.
    Jo tambe trove molt interesant algunes d les paraules k tenim als pobles. Una paraula podria ser » pantaig», k es diu kuan una persona es trova mal o no sap k te. » hem va entrar un pantaig o pantaix». Un altra costum aci en montserrat es dir » vaig anar un viatge a ta casa o a valencia o aon siga i no estaves» i vol dir una vegada.

  23. Vos deixe aquestes expresions: Eixe xiquet és un «taboll» (que no s’entera de res). Esta «enjugassat» o no «l’enjugasses». es diu molt en Xàbia referint-se a xiquets o animals sobre excitats pel joc. M’hen vaig a «Jaure» (com anar a dormir).

    1. Estar enjugassat definitivament no hi ha paraula directa per a traduirla al castellà. També es diu en la zona del Comtat i altres parts. També tindre joguera es amb un sentit molt paregut a estar enjugassat.

  24. Hola. El teu article circula pel facebook i el trobe molt divertit! Ah, per cert, jo sempre he tingut dificultats per traduir «esmussar», ja saps: aquella sensació sensació desagradable quan sentim un soroll que sembla el de les ungles arrapant un espill…

  25. Una paraula intraduible és » antema» Per exemple: » Quina antema de tio» o » me dona molta antema» Fa r eferencia a un sentiment de rabia dirigit cap a algú, pero sense odi.

  26. Quem dius de Xem, es una mesura q es desde el dit gros fins el index, o xiruga, una ferramenta per a llaurar, o Si Fa o No Fa, ara en desus,per cert molt bo, bonisimes les paraules.
    Vaig a Espolzarme una Poalada de Camai, Espatarrat mirant la tele.

  27. Jo tire en falta una paraula que escoltava molt de xiquet i que es deia molt a xicotetes zones de l’horta sud: CANTELL, per a dir entrepà. Mare, posam un «cantell» en fabes i col. Colló quin cantell portes

  28. He trobat l’article en el facebook d’un amic. Tal volta es puga afegir «festejar» que es pot traduir com anar amb el nuvi o la nuvia, pero te un matis especial.

  29. Meninfot és una paraula que defineix una determinada actitud pocasolta. Diria que encara és més forta la paraula.
    He vist l’ençlaç al mur d’un amic a fb.
    M’ha encantat!

  30. Estar pagat (com «orgullós»), xafarder/xafardejar (opinar de tot especialment amb maldat), encissar m’agrada prou també, estar torrat o tindre petorra (dormit a gust o somnolencia), tindre o ser una persona caguera (com molt renegona o també molt pesada amb alguna cosa -cansino-) m’encanta molt, jajaja. I especialment m’agrada la paraula furo -cagat-, com a sinònim de «irascible» o algo paregut, i el verb furonejar, que en volta de ser encabronar-se es com dotorejar. Quina varietat léxica tenim!

    Algunes tenen traducció, pero altres no conseguisc mai explicarles en castellà. Genial aportació, espere que isquen més, sempre es bo recordar-les o conèixer noves!

  31. En Alcoi tenim les version de les paraules a la nostra manera, per exemple la paraula «desvanit», en Alcoi la diem «devanit», lo de «malicsia» m’ha encantat, es tal cual am la «c» inclosa jajajaja… Una paraula que s’utilitza molt aci es «mitjafiga», per referirse a «figamolla», encara que s’utilitza mes la expressió «mitja m’en queda» y per rematar, quan es el máxim del tot: aquesta es «mitja’en queda i de la part del peçó» mira, una altra paraula «peçó» per referir-se al pinyol.

    Jo he decobert l’article al facebook de ma mare 🙂 meravellós! Com es diu al meu poble: es «de categoria»! 😉

  32. Una expressió que és molt valenciana i que quasi totes les nostres iaies ens han dit alguna vegada en eixos dinars de diumenge de paella.

    «Aneu parant taula que si no ĺ’arròss esclatarà».

  33. Una expressió que és molt valenciana i que quasi totes les nostres iaies ens han dit alguna vegada en eixos dinars de diumenge de paella.

    «Aneu parant taula que si no ĺ’arròs s’esclatarà».

  34. Una altra paraula que no té un traducció clara és ser o tindre malapiuà. Moltes voltes és diu alguna cosa com: ‘Tal és bona persona però té malapiuà’. També, almenys a la Ribera, és pot utilizar per a coses com per exemple quan vols montar un moble i no hi ha manera i dius ‘Açò mira que té malapiuà.

  35. Hola a todos: descubri este blog gracias a una publicación de un amigo en facebook. Soy argentina y vivi en Valencia por 4 años, hecho de menos siempre esta hermosa ciudad y todo lo que aprendi en esos años. Leyendo este blog me siento un poquito mas cerca, espero volver. Un abrazo

  36. Enhorabona per aquesta iniciativa. Dues paraules que no he sabut traduir mai: «soca de l’arbre» i «solà de l’arbre». Algú m’ho pot aclarir?

  37. amollar.
    (Der. de muelle ‘flojo’).
    1. tr. Mar. Soltar o aflojar la escota u otro cabo para disminuir su trabajo. U. t. c. intr.
    2. intr. Ceder, aflojar, desistir.
    3. intr. En el juego del revesino y otros, jugar una carta inferior a la que va jugada, teniendo otra superior con que poder cargar.

  38. Estàr fet un santllatzer, fet pols,
    Fer la migdiada en un jas de pallorfes. Matalàs de pallorfes de panís
    Sacsejar el contingut d’un recipient par tal d’esplitxar-lo per a que càpiga més quantitat. O vine Vicenteta que et pegue un sacseig
    Esgolar-se la pilota per l’arbelló i perdre-la.

  39. Cubazo de agua no existirá, per si baldazo, de balde que es como se dice cubo en argentina, solemos echarnos baldazos de agua por carnaval (cae en verano)

  40. Queda pendent llegir la segona part, però no vull oblidar un parell que molts amics de pobles veïns no solen dir o no sabien. Afegisc que no sé si realment tindran traducció al castellà però jo no li trobe paraula directa:
    – de gairó / de gaidó… Per exemple, quan un quadre està penjat però està de costat, girat, cap a una banda, o quan estàs marejat i camines inclinant-te. Seria com algo o algú que permaneix o que fa una acció de costat, tort o torta.
    – remar… Referit a tirar una cosa, a deixar-la de quina manera però no deixar-la en el lloc, sinò mal deixada i com llançant-la a l’aire o a terra o al lloc on la vulgues deixar. Molt típic de mare: «no remes al mig les sabates només entres, deixa-les al seu lloc»

  41. Per ací comentaves que «esmussar» té com a traducció «dar tiricia», però «tiricia» ho vincule més a la enfermetat Ictericia. Jo sempre he escoltat com a traducció d’esmussar el compost «dar dentera», i en diverses fonts «dentera» apareix com a sinònim de «tiricia».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.