Cada llengua té una manera d’insultar pròpia, i la nostra no podia ser menys. El valencià és una llengua especialment rica a l’hora d’insultar a l’enemic, o perquè no, a l’amic. Així que amb la intenció de passar un bon ratet, he fet esta guia de com insultar en la nostra llengua. Espere que ningú no s’ofenga ni m’insulte!malparit

Insults bàsics – Per a principiants

 

1.- Exclamació bàsica

La paraula clau davant de qualsevol incident és collons. Que et pegues un bac: “collons quin bac m’he pegat”. Que veus una xica que t’ha cridat l’atenció positivament: “collons que bona està”. I si vols emfatitzar encara un poc més, cal afegir el “RE davant. “Recollons pandereta, ja està bé de donar pel sac”. Altres expressions habituals són: hòstia o rehòstia, merda, la mare que va i redéu.

2.- Insults essencials

És habitual insultar al lladre o al borratxo: al lladre li pots dir xoriço, al borratxo mamat o bufat. L’orellut, el morrut, el cabut, el coix o el geperut, també són insults prou elementals, així com els clàssics: xungo, mamó, imbècil, cabró, recabró que no necessiten traducció i son tant insults com salutacions als amics: “ie mamó, dis-li al cabró eixe que no es mame que es fica molt recabut”. Altres bàsics suaus que cal conéixer són: sangonera a qui farta molt, romancer a qui parla massa, xafarder a qui parla dels altres, apardalat a qui no s’entera, afanós per al nervioset, i trompellot a qui té poca traça.

meme

3.- Insults de flora i fauna

-Com és habitual en pràcticament totes les llengües del món, es pot insultar apel·lant a les característiques animals de la persona insultada. Porc, mico, pollastre, ase, ruc, fardatxo, borinot, animalotmala-bèstiaanimal de sèquiamala-pècora i si vols que sone pitjor encara, cal dirigir l’insult al cap de la persona: “Cap de porc, cap d’ase, cara pollastre”.

-També hi ha insults vegetals, ací comença a aflorar l’enginy valencià amb apel·latius com: bajoca, bledafigamolla, favafigamustia, panfigol, vaina, cap de meló, morros de figacarabassa, o el meu favorit: moniato (o boniato). “El moniato i la figamolla estan tan bledes que tindran un fill mig bajoca”

caguenInsults elaborats – Nivell semiprofesional

 

4.- Exclamacions elaborades

El “me cague en” o el “caguen…” són expressions que cal dominar quan parles valencià. Les més habituals són “Me caguen la mar”, “Caguen Dénia”, “Caguen Tot”, “Caguen Déu”, “Caguen Dotze” i totes les variacions familiars: “Me cague en ta mare, ton pare, ta tia…” i la meua favorita, que es diu al meu poble: “Me cague en Déu, en la santíssima creu, i en el fuster que la féu”.

5.- El fill putisme

Hi ha tota una cultura de l’insult a la mare de l’altre que cal conèixer. Primer t’insulten ja des del naixement amb un clàssic “malparit” i després a partir de l’elemental “Fill de puta” hi ha moltes variacions mes refinades com “Refill d’una gran puta”, “Fill d’una resacsà de gosses”,Ta mare és una santa, però tu eres un fill de mil putes”. Cal fer atenció al to i la intenció de l’interlocutor perquè el “fill putisme” també pot ser una manera de saludar als pobles “ieee fill de puta, com estan els teus fills?”rambo

6.-Insultar enviant

Per a manifestar desaprovació, o quan algú està molt pesat, és recomanable enviar a la gent a “pegar-se una volteta” i tenim moltes variants. Les més comuns “Vés i gitat”, “Vés-te’n a fer la mà”, “a pastar fang” o “a fregir espàrrecs”. Si vols apujar el to per a què sàpiga que el que està dient t’importa una gran merda augmentes a un “Vés a cagar”, “Vés-te’n a la merda”, “Vés a tocar-li els ous a t’agüelo” o el inmillorable “Vés a tocar-li la figa a ta mare, bonico”.

7.-Insults propis

Hi ha una sèrie d’insults més difícils de traduir propis de la nostra llengua:

-En alguns casos són molt suaus com: Bandido, bandarra, mandonguilla o malandrí. Pots afegir valent davant de qualsevol insult com es fa a la Ribera “Valenta puta”

-Altres fan referència a un xuleta o un fluix com: Milhomes, mig-piu, mitja-figa, mamarratxo, acollonit, pixafluixa, mitjahòstia, o perdonavides. “El milhomes eixe no té ni mitja-hòstia i va de perdonavides”

-Altres a característiques psicotècniques de la persona com: Malcarat, malfaener, rapinyaire, pilingui, tabalot, tarambana, malapeça, maleït, manifasser, botifler, pudent, tarambana, trabucaire o sàtrapa. “El teu amic és un malcarat, no sé per què és tan pudent si només és un pintamones”

-Si no estàs bé del cap t’insultaran amb un: Sonat, tocat de l’ala, trastocat, boig, tros de suro, tronat, atabalat, trapatroles, babau, tabalot, atontat, o et diran que estàs mec o que et falta una fornà.

aguelaInsults definitius – Nivell professional

 

8.-Insultar preguntant

És una de les maneres més elaborades de l’insult. Els insults tradicionals partixen d’una afirmació com “Tens més cara que esquena” o “no vals ni la merda que cagues”. Però els valencians li peguem la volta i insultem preguntant “T’agüela quan pixa fa clotet?”, “Perquè no te’n vas a donar pel cul a un altre lloc?” o “La figa ta tia rosega quicos?”, “Preguntar es ofendre? És vosté puta?”

9.-Insults rococós

Pel seu enginy i gràcia, són els insults definitius, els valencians ajuntem dos paraules d’ús comú per a convertir-les en un insult: Panxacontent, pelagats, robagallines, cagamandurries, llepaculs, pixallits, pocatraça, pocavergonya, sac-de-merda (o de puces), pintamones, pocaroba, embrutasopars, furtabous o prenyagallines. “És pocatraça fins i tot per a ser un llepaculs, així no arribarà mai a ser un panxacontent”.castanya

10.-Expressions ofensives finals

Per a concloure cal repassar el zenit de l’enginy valencià, unes expressions molt gràfiques (ofensives sense ser insults) que si les escoltes, només imaginan-te la situació, seràs capaç de comprendre. Algunes de les més esplèndides són: “Vas com cagalló per séquia”, “Vas a la mar i no trobes aigua”, “La figa li fa palmes”, “Amagueu-se les carteres”, “Si et peque una borinà et revente el cap com a una magrana”, “Du la falda a ras de figa (o rinxoparrús)”, “Te’l piu encés en flames”, “Agarrat que venen corbes”, “Amarra-li el morro a la burra (o amarra el poni)”, “Açò és una casa de putes sense amo”, “Te vaig a pegar una ansalà d’hòsties que voràs”, “Mala riuà de merda t´agarre en un carrer sense eixida”

Tot es pot respondre amb un “I tu més”.

Com sé que no sou moniatos, espere que compartiu amb els vostres amics (i especialment amb els mamarratxos dels vostres enemics) este xicotet estudi-homenatge a la riquesa ofensiva de la nostra llengua.

Si vols continuar llegint en valencià, ací tens alguns articles divertits, o no, ja em diràs!