Una boda en un poble valencià no és una boda normal, almenys les bodes en la Ribera del Xúquer són els “ironman” de les bodes. Has d’anar preparat i conscienciat per a “donar-ho” tot, especialment si eres amic del nòvio… i en menor cas també de la nòvia. Anem a explicar en que consistix una boda de poble pas a pas.

 La prèvia

Sense despedida no hi ha boda, ja faré un post específic sobre els “adéus a la solteria”, perquè necessite esplaiar-me però quedeu-vos en una idea: “Tot per l’aire”.

Després els amics del nòvio tenen la difícil tasca d’anar a pintar la “ratlla”. Esta tradició consistix a unir simbòlicament la casa del nòvio i de la nòvia amb una línia de cal. Però en la pràctica és una excusa per a bufar-te i pintar animalades a la porta de la casa del nòvia (i del nòvio). El dibuix sempre inclou algun piu gegant, alguna referència sexual i les felicitacions de rigor. El que passa és que alguns van més enllà i aprofiten per a “picar” als amics que no han acudit amb algun tipus de missatge del tipo “Eres un rajao”, “Huevón” o “Ves i gitat”. També s’acostuma a penjar un llençol d’algun pont de la localitat on informe del compromís: “Edu i Carmina es casen”.

Dia de la Boda

Primer cal anar a cal nòvio, acompanyar-lo en l’eixida de casa junt amb la família. Allí sempre hi ha un aperitiu que s’aprofita per a beure la primera cervesa i picar algun tros de coca amb tomaqueta. Si viuen a prop també visites la casa de la nòvia, i aprofites i et fas la segona cervesa i el segon tros de coca. Sempre hi ha coca en totes les picadetes, sembla que sense coca no es casen.

El cotxe amb el qual acudixen als llocs també és susceptible de patir algun tipus d’incident graciós; post-its o paper del vàter, qualsevol material que puga empaperar el vehicul és vàlid.

La cerimònia

Si és per l’església al 90% dels amics els trobaràs al bar del cantó fent-se casalles, i de pas van raonant sobre la traca i l’arròs. Tot el que siga menys de 50 metres de traca i de 10 quilos d’arròs no passa l’homologació. De fet a un nòvio li tiraren arròs els amics tot i que era al·lèrgic, i directament va haver d’anar a l’hospital a punxar-se. Mentre en les bodes fines es llancen pètals de rosa o inclús bambolles de sabó… jo he vist llançar els paquets d’arròs sense obrir (a fer mal), i inclús dos tios amb sacs de 25 quilos damunt d’una escala per a dutxar literalment als acabats de casar.

Si la cerimònia se celebra en el saló, no tens més remei que esperar que acaben els parlaments, perquè no obrin la barra fins que no acaba. En este cas quan obrin la barra lliure vas directament a pel vermut i et col·loques estratègicament per on ixen els cambrers amb les safates plenes de canapés.

El dinar

Després dels aperitius, entren els novençans al saló amb una musiqueta de fons que ells han triat, i arriba el torn de seure i dinar… però és molt probable que algun amic traga una botella de casalla i prepare una ronda de glopets. I a partir d’ací arranca el concert de “que se besen”, “dalt de la cadira”, “que mos besen els padrins”, “la nòvia no té amigues”, “bessonà, bessonà”, “que mos besen les germanes”, “dalt de la taula”… sempre acompanyat d’algun “vivan los novios” i del so dels ganivets colpejant els plats.

En la boda d’un cosí meu li va tocar refer a mon tio 200 euros en plats trencats, jurat!

La broma del saló

Després de les postres arriba la broma. El que normalment en la ciutat consistix en un powerpoint de fotos coentes de la nòvia al ritme d’alguna cançó de Pablo Alborán (en USA sempre fiquen Time of your Live), en el poble és molt diferent.
Ara un repàs a algunes bromes verídiques: Una parella que feia triatló i anava de viatge a japó… Molt fàcil els disfressen de ciclistes i els amics els donen els diners embolicant amb Yens les bicicletes. Que el nòvio té una mare regidora de Compromís: el disfressen de Franco i els amics el fan desfilar al ritme del «Cara al sol». Que el nòvio és fanàtic de Ferrari, disfressa de Schumacher i amb un cotxet de pedals li fan fer un circuit pel saló. Hi ha de tot, des de disfressar al nòvio de Teletubbie i fer-lo ballar la cançoneta, a ficar-li un “traje de luces” i obligar-lo a torejar a la nòvia.

Els diners que els donen els amics poden formar part de la broma, obligant als protagonistes de la boda a fer malabars per obtindré els diners. Des de donar-li la pasta en monedes de dos euros dins d’un poal d’aigua congelada, a donar-li un sac de cèntims amb més de 1000 euros en monedes. Passant per fer-li una pinyata, explotar globus on dins hi ha bitllets, o inclús amagar-los en una peixera baix d’una serp… Hi ha gent “pa tot”, i idees a l’hora de fer maldats no falten. La meua preferida va ser quan obligaren a un xic molt pelut a depilar-se el pit davant de tot el saló com a part de les proves per aconseguir la pasta, una burrà.

El ball

Una vegada acaba el dinar, es repartix el regal (puro i botella de vi els més habituals) i es passa a ballar. Ahí arranca la barra lliure, que acaba de rematar els fetges dels convidats a la festa. No poden faltar uns quants pasdobles al principi per als més majors, i a partir d’ací música de qualitat com El tiburón, Bomba, Mayonesa i repertori dels triunfitos. En bodes de ciutat he vist com les nòvies regalaven sabates a les assistentes per a què ballaren sense tacóns, en les bodes del poble les dones ballen descalces, i punto. Els DJ’s solen ser «del mateix saló» el que significa molta coentor.

També està de moda el «photocall», però açò és més habitual en les bodes de ciutat, als pobles som més de buscar al fotògraf oficial per a fer-se fotos de grup.

La post-boda

Cal anar a una discoteca/pub amb els nòvios vestits encara de boda, i muntar el número també en el local de la població triada. Si la boda era de dinar, és molt probable que en el pub hi haja inclús ressopó per als valents que han aguantat.

I la boda sol acabar amb els novençans en el seu pis de casats… i ahí també és probable que hi haja algun tipus de broma. El més light és ficar colorant en les carxofes de les dutxes, paper film en el vàter, xinxetes en el llit… Un poc més treballat és omplir tot el piso de gots d’aigua plens, de manera que no es pot caminar, o canviar tot els mobles d’ubicació… I el nivell top és pujar tot els mobles al terrat o tapiar la porta amb rajoles. Estes dos últimes verídiques acabaren amb tots els mobles nous banyats per culpa d’una tronà estiuenca. I amb els nòvios buscant un hotel perquè no podien entrar a casa i la porta per a canviar per culpa de la brometa.

Som així d’animals quan celebrem l’amor… per tant en el fons som uns romàntics.

Si t’agrada este article, pots llegir molts més en el llibre «De Categoria«, ja la venda!!!