poble
Ser de poble és una benedicció que els de la “capital” desconeixen, i en la nostra terra som molt del nostre poble, i aquells que no són de poble sempre tenen el poble dels seus pares. Ser de poble implica defensar el teu poble sempre per damunt del poble del costat, traure pit quan algun veí ix en les notícies i participar activament en les “fartaes” de les festes locals. I hi ha una sèrie de personatges comuns a tots els pobles de la Comunitat. Segurament molts d’estos personatges són comuns a la majoria de pobles d’Espanya, però alguns són únics i reconeixibles de per ací. Passem a enumerar alguns d’estos personatges (majoritàriament masculins) que donen forma a les poblacions valencianes i que he dividit en 2 grups: els personatges principals que mai fallen; i els secundaris que són comuns però no imprescindibles.

tonto

1.- El pària del poble. Pot ser siga el tonto del poble (al qui li falta mitja fornà o un regó) i al qual trobaràs fent hores en la plaça o en el mercat. Cadascú té les seues particularitats, però en cada poble hi ha almenys un. Son part del paisatge del lloc i són amats i odiats a parts iguals per veïns i visitants. Però també pot ser que la diana de les burles de la població siga el coix, el “manco”, el geperut o el tort, perquè al poble li trobem malnom ràpid a qualsevol que siga diferent, i també, li fem la vida un poc impossible.

2.- L’organitzador / beatet. Que hi ha festa de Sant Antoni, allí està ell col·locant les taules; que toca processó, el primer en la fila portant l’estendard; que hi ha paelles en honor a la Mare de Déu de la Salud, ell fa una paella per a 20… és el president de la seua falla, mai falta a un concert de la banda i és amic íntim del retor i el regidor de festes. És el més paregut a un superheroi, ja que té el poder de l’omnipresència.

el senyoret
3.- El ric del poble / el senyoret. El seu mitjà de trasnport és un Mercedes, qualsevol cotxe que no siga Mercedes no sembla prou bo per a ell. Te la casa gran de la plaça, i el xalet ple de marbre en la lloma. Els fills normalment es dediquen a gastar els diners que ell guanya. Ja siguen diners per terres, per una empresa o per herència, és sempre el més seriós de la plaça, no regala ni bitllets ni somriures, i clar demostra que els diners no donen la felicitat.

4.- El modern. Sempre ha anat vestit de manera diferent. Quan tots anaven amb el monyo llarg i de negre, ell de verd i amb el monyo curt; que duen barba, ell bigot; que la moda és escoltar rock, ell escolta new age. Al col·legi era l’objectiu de les burles de la resta d’alumnes i acabà pegant a fugir del poble per a viure en la capital. Ara només el veus en festes i batejos, i inesperadament un dia el trobes pel carrer amb la camisa que es posarà de moda d’ací a dos anys al costat d’una xicona mig anorèxica tan moderna o més que ell.

moderno

5.- El fill del ric o de l’alcalde. Normalment són mimats per ser fills d’algun insigne habitant de la localitat, però mai arriben al “nivell” de son pare. Així que sempre han de carregar amb el pes de què han fet els seus avantpassats. En alguns pobles el fill del ric o de l’alcalde és un endollat que no sap fer ni un ou fregit, altres vegades simplement es dediquen a gastar els diners de la família, i en els menys dels casos el fill del… acaba fent carrera.

6.- El pillaet o xafadet. Fa 20 anys tancava cada nit Puzzle, Barracas o Spook. I encara viu en eixa època. Passa amb el Ford focus tunejat a tota pastilla pel mig del poble i amb la música sempre a tota virolla. Els seus amics han evolucionat però ell encara viu con si foren els anys 90.

xafadet

7.- El historietes de la guerra. Estaràs esmorcant en el bar del cantó, en el casino, o en el musical i arribarà com un mosquit, sense avisar. I com un mosquit et rondarà per les orelles fins que li prestes atenció… i ahí ja estàs perdut. Jo a la vostra edat ja tenia dos fills! Quan estava en la mili ens jugàvem els cacaus a canonades! Xe quina burrà, si jo fóra jove no la deixava escapar! (en referència a alguna jove que passa pel costat).

bar

8.- El “apuracases” o “pierdecasas” o el “perdut”. Sempre està en el bar, de matí, de vesprada i quan tanquen. De vegades sembla un moble més, és part de la fauna i flora del país. Es fa vaqueritos de whisky com qui escolta ploure, sense que se li note… fins que es mou de la seua posició privilegiada a la barra, només ho fa un minut a última hora de la nit i sembla que cau, però mai cau. No se li coneix treball ni ocupació, més que la d’estar donant sentències en el bar.

9.- El pirotècnic àlies “el traca”. Quan arriben les falles és el que les crema; quan són les festes ell munta la disparà; el dia de la cordà durà 4 caixes plenes de borratxos; si hi ha bous, ell dóna el tró d’avís; i si hi ha una boda els masclets s’escoltaran més que al retor. En els sopars d’amics algun coet solt anirà per davall la taula, i les celebracions a la porta de l’església tindran més pólvora que les mascletades de Cavaller a la Plaça de l’Ajuntament. Sempre amb el puro preparat per a cremar la metxa i amb una partida de trons de bac il·legals al cotxe.

pirotecnic

10.-El sabut. Tots els valencians duguem un sabut dins. Sap de tot, sempre estem donant sentències, però hi ha un que és el número u dels dotors, el més ressabut de la població. Mai ha eixit d’Espanya però parla com si coneguera tot l’univers. Sap de medicina més que el metge, de negocis més que l’empresari, de lleis més que l’advocat, i del període més que el ginecòleg.

Personatges secundaris:

11.- El músic. És músic de dia, de nit i fins i tot quan dorm. Si és el teu veí estàs apanyat, mai podràs fer una becadeta. Està tot el dia assajant i és el crack de la banda. Alguns arriben a la Filharmònica de Berlín, però moltes vegades el músic acaba en l’orquestra Montecarlo.

music
12.- El responsable del poliesportiu. Té les claus del camp de futbol i sol passar més temps al bar del “poli” que a la faena. Panxut i fumador, és un personatge recurrent en molts poliesportius públics.

13.- El cap de la policia. En tots els pobles hi ha un policia ja major que no aprofita ni per a vigilar un pas de vianants. Si hi ha un robatori el lladre pot escapar a càmera lenta, però allí està fins que el jubilen. No és el cap de la policia però si el “jefe”, perquè fa tants anys que li penja la mateixa porra lluenta que ningú li diu que no pot vigilar des de la terraseta del bar.

14.- El fadrí o “machucho”. Tots coneguem a un senyor de més de 50 anys, normalment de bona família i amb terres, que per tímid, per lleig, per tarró o per altres motius està fadrí. I a més ningú sap si alguna vegada ha festejat en cap dona.

15.- El mafiós. El teu iaio segurament li mire tort quan passa pel carrer. A tots els pobles és habitual trobar un senyor que fa molts anys guanyà diners de forma poc lícita, i que des d’aleshores és conegut com el mafiós del poble. Ja pot pagar els impostos de manera regular, que la fama no li la lleva ningú.

barberia
16.- El barber. No és un perruquer modern, ell té una barberia amb més pols que l’era i més monyo que el bressol de King Kong. A punt ja de jubilar-se sap tallar el monyo dels iaios per a què no se’ls note massa la calba. Als pares els talla des de fa 20 anys el monyo amb la mateixa romana. I per als joves hi ha 3 possibilitats d’elecció: Al “ú”, a cendrer i a xampinyó. No falta la Interviu en la barberia.

17.- El retor. Home ja major que dona missa com si tots fórem xiquets i que manté la línia corba gràcies a la bona gana.

retor

18.- La beata. Tot retor té una beata que li arregla la roba, li prepara el dinar, està la primera en missa, passa la cistella per a arreplegar diners, entona les cançons i fins i tot repartix l’hòstia consagrada els dies de molta afluència … i després torna a sa casa en el marit. Una dona piadosa que per pura coincidència té un fill al qual tots li trobem paregut amb el retor.

19.-La xafardera major. És sempre la primera que arriba al mercat, i l’ultima en anar-s’en. Quan arriba un foraster ràpidament espigola fins que coneix tota la seua vida. És capaç de recordar els llaços familiars de tot el poble, i si li preguntes et dirà de memòria qui són els teus cosins prims per ordre de naixement. Viu en una casa de planta baixa, més concretament al costat de la finestra que dona al carrer, i és l’encarregada d’avisar a tot el poble de desgràcies com defuncions, divorcis o bodes.

vieja visillo

20.- La reina de les festes. Va ser reina fa 15 anys, però encara viu d’aquell moment de glòria. Era la més guapa del col·legi i de l’institut i ara que ja s’està fent major es nega a envellir i vestix com si tinguera 20 anys. No tardarà a ficar-se botox i estirar-se la pell encara que al seu marit li done igual perquè la te idealitzada des que era xicotet.

Amb el desig de què vos haja agradat l’article i l’esperança de què aporteu més “personatges” a este particular poble vos deixe per hui. Podeu seguir-me a @vicent_marco en Twitter i espere que passeu a llegir la resta de continguts de la web www.vicentmarco.com.