Arran de l’èxit de l’article sobre les paraules intraduïbles al castellà, he fet una segona part amb algunes paraules suggerides, i altres noves que m’han anat venint al cap. És meravellós comprovar que la gent vol llegir en la seua llengua sense prejudicis. Alguns polítics intenten callar la veu del poble, però mentre la gent utilitze en el dia a dia paraules meravelloses com estes, la llengua estarà viva i jove. Volia parlar-vos de 15 paraules, però m’he vingut amunt i al remat he escrit 17 i un extra. Espere que vos agraden, i si en teniu de noves, ja sabeu, les espere per a noves entrades a la web. S’agraïx i molt que compartiu l’article entre amics i coneguts en les xarxes socials per a donar difusió a una llengua constantment atacada i si voleu em podeu seguir a Twitter @Vicent_Marco. Ara si, va de bo cavallers.arros caldos

1.- Condir: També pronunciat /cundir/. Expandir-se, multiplicar-se, ser molt útil, i també ser molt pesat. “Marco, estàs condidoret amb les teues parauletes”. “Condix més que l’arròs caldós”. Un concepte que no arribe a traduir.

2.- Comboi: La veritat és que em fa comboi que llegiu en la nostra llengua, així que tots a compartir! Dit açò col·loquialment comboi significa il·lusió o festa, i l’origen és meravellós. Un comboi, com els dels vaquers, era una caravana de gent que anava a algun lloc. Com nosaltres quan hi ha un grup d’amics ràpidament ens comboiem i fem torraes, paelles, o sangries… un comboi no podia significar altra cosa que no fora una festa.
festejar
3.- Festejar: “Set mesos vaig festejar, d’ullades davall-davall” canten a Mallorca. I clar els fadrins i les fadrines quan poden festegen. I no significa “festejar” encara que parega, és un “false-friend” i significa eixir amb algú com a parella abans del matrimoni. “Ara bé, si m’entere jo que la Júlia festeja en eixe borinot, s’acabarà la festa més ràpid que un llamp“.

4.- Encetar: Estrenar, començar o obrir per primera vegada, però clar “encetar un meló d’Alger” no és el mateix que “encetar un bolseta de llepolies“, i per tant altra paraula magnífica. A més en l’antiguitat significava desvirgar o desflorar a una donzella. “Filla meua, no encetes el vestit de la boda, que tots voldran encetar-te”

5.- Escurar: Normalment qui cuina no escura, això és llei. Netejar la brutea dels recipients no té traducció com a verb a cap llengua que jo conega: “Do the dishes”, “Fregar los platos”, “Lavare i piatti”, “faire la vaisselle”, “Lavar os platos”… per tant un verb necessari, ja que és un concepte universal, però que només hem verbalitzat nosaltres.

6.- Cotxà: El súmmum de la intel·ligència de la nostra llengua. De vegades acabem en “à” qualsevol paraula i ja tenim un concepte nou, que són implicar una dimensió superior. Una cotxà seria un cotxe ple. Una gotà, un got a rebentar, una canyà pot ser un colp fort amb una canya, una cacauà una ximpleria enorme… i així amb molts conceptes que fem grans simplement canviat l’accent.bac

7.- Bac: Xé quin bac s’ha pegat! S’ha trencat el maluc mínim! I clar un bac com ho traduïxes? Perquè és un colp, però si caus un bac, no pots dir “Me he caído un golpe”. També et pots pegar un bac en la taula o la cadira, però el concepte caure un bac, és genial. I d’ahí els famosos i prohibits per Europa “Trons de bac”

8.- Aussaes: T’agrada el sopar? – Aussades que m’agrada. – Doncs no és conill, és gat. – Aussaes mi vida, ara sí que m’has fotut. (conversa aleatòria). Aussades pot significar certament, i també pot significar sorpresa en la conegudíssima frase “ausades mi vida“, encara que la “d” no s’escolta i es pronuncia “ausaes”.

keep calm

9.- Blamor: Una paraula que jo no havia utilitzat mai, però que m’ha encisat des de l’instant en què l’he escoltada. Significa molta calor, una calor sufocant, una basca increïble. Però al mateix temps pot ser usada per a designar la persona que es fica molt roja per una ofensa o burla. “No sé si la blamor és per la burla o per la blamor que fa”.

10.- Empastrar: Una paraula preciosa tot i el seu significat negatiu. Xe quin empastre de paella! (quan està pastoseta), i també quan l’has cagat i molt i ja no té remei has fet un bon empastre. Un concepte intraduïble, perquè va molt més enllà del castellà “cagarla”.

 

batecul

11-. Batecul o baticul: Una palmada al cul. Un “culotazo” o el que és el mateix, un altra paraula única i que tot i no ser tan comú, és una joia. A l’hora de pegar “nyesples” tenim molta varietat, des de les clàssiques bascollades o galtades, al carxot o calbot, passant per la “morrà” que sense estar al diccionari, tots entenem que és pegar-se una bona llet en la cara. En castellà, cachete, colleja o capón són opcions amb prou menys gràcia que les nyesples valencianes.

12.- Trabucar: Curiós terme de dos significats. Pegar la volta o ficar alguna cosa a l’inrevés, i també equivocar-se o errar, especialment a l’hora de parlar barrejar paraules. “Parla amb calma que et trabuques i no hi ha qui t’entenga”.

13.- Reballar, refilar o enrefilar. Llançar a l’aire amb força. “Vés en ton pare, que com continues amb eixa potra, t’enrefile pel balcó”. Un terme amb molts sinònims i tot i això difícilment es troba una equivalència en castellà.
potroso
14.- Potrós: Que està ploró o llandós, quan un xiquet es fica molt pesat i no hi ha qui l’aguante. Resulta que el castellà “Potroso” significa afortunat. La traducció més pareguda és “quejica” però un pot tendre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per “fer la mà”.

15.- Xopat: Quan t’has mullat barbaritats. Si et tiren una poalà o cabasà d’aigua, la roba queda xopada. Mullat o “mojado” no és el mateix que xopar-se, que és com un imperatiu de l’aigua, és com mullar-se sense trellat. Perquè ací no ens tirem aigua, ens xopem; no plou, cau a bots i barrals; i no anem de dinarot, anem a fartar.

16.-Sompo o trompellot: Una persona que no aprofita per a res, pesada de moviments, sense espenta… em venen al camp alguns trompellots famosos que aprofiten el mateix que els ninots.

sompo

17.- Merder: Un desastre, un lloc ple de merda o de brutícia. També un embolic tan gran que té molt difícil solució. “Xe quin merder ha deixat l’alcalde” o “Després de la festa el carrer és un merder”.

Explicació extra. Xino – xano, o xano – xano. Anar a poc a poc, sense presses… ve de l’italià piano – piano, que en un dels seus dialectes diuen ciano – ciano. M’agradat molt l’explicació de la fira, i vos la conte.

Han arribat molts més suggeriments, que cadascú opine si són traduïbles, si les ha escoltades, si les gasta, o si no li agraden, algunes són: Llançadora, encalar, gaidò, anar de gairò, mamotrenco, borinot, ninot, moniato, fardatxo, arruixar, astuferat, rebombori, suro, tindre espenta, destarifo…

Ací teniu un link a la primera entrada.