val(Aquí tenéis la versión traducida al castellano de este texto)

És una pregunta que molts valencianoparlants han de contestar durant la seua vida. Hi ha un corrent d’opinió, prou estesa entre la població que només parla castellà, de què el valencià no val per a res. El diputat autonòmic del Partit Popular Javier Berasaluce, natural de Requena, recentment feia esta pregunta en la Diputació de València mentre que demanava que li parlaren en castellà “por educación”, ja que ell, diputat valencià, antic alcalde de Requena, no entén el valencià. Ací podeu vore el vídeo

Més enllà de les paraules del diputat, la pregunta que feia: “¿Para qué sirve el valenciano?” És una pregunta que es fa molta gent en Oriola, Elx, Alacant, Montanejos, Villena, Caudiel, Requena, Ademús… i inclús en València ciutat. La pregunta indigna a aquells que parlem valencià quotidianament, però la consideren apropiada aquells que no la utilitzen. Així que com em va dir un mestre de periodisme una vegada: “Qualsevol pregunta absurda pot convertir-se en una resposta excel·lent, i al contrari també funciona”, vaig a intentar respondre a la pregunta.

Per a començar la llengua no es tria, de xicotet te la transmeten els teus progenitors, familiars, la cangur o Bob Esponja en la televisió, però no la tries. Per tant és una falta de respecte enorme dir-li a qualsevol persona que la llengua amb la qual pensa, amb la que parla amb la seua família, no val per a res.

Més enllà d’amor o d’odi, qualsevol llengua val per a comunicar-se. I el valencià servix per a comunicar-se com qualsevol altra llengua. De fet hi ha conceptes que només pots comunicar en valencià com ara: coentor, desfici, poalà, blamor… i moltes paraules intraduïbles que he recopilat al meu llibre De Categoria.

També et dóna l’oportunitat de treballar, inclús més que altres llengües amb molta millor fama. De fet hi ha aproximadament el mateix nombre de valencians vivint entre Catalunya i les Illes Balears, que a tota la resta del món junt: unes 100.000 persones. I crec que tots estem d’acord en afirmar que a tots estos valencians que viuen a Catalunya i Balears els ha sigut molt útil la llengua per a treballar i comunicar-se.

Però no només per a treballar fora de casa, en les administracions, comerços, escoles, atenció telefònica, diaris, per a fer negocis i per a tractar a pacients, el valencià a banda de ser un mèrit, és molt útil. Un metge bolivià, que ja fa molts anys que viu a València, em comentava que ell havia deprés valencià per a entendre millor als pacients, perquè molts s’expressaven millor en la seua llengua natal. Em contava la història mentre comentava que l’anècdota del parruset del meu llibre li havia fet molta gràcia, i que la de l’agonia li havia passat a ell. Este senyor em va semblar un exemple de professionalitat.

I d’ahí em ve un altra utilitat: respecte. Els valencians hem de canviar constantment de llengua quan parlem perquè “no te entiendo”. El fet de poder entendre a la persona que et parla i no fer-li canviar sistemàticament de llengua, és un senyal de respecte. Respecte com el que es té a les persones majors, que en molts casos estan ja molt impedits i no “servixen” per a gran cosa, és més segons el pensament instrumentista no valen per a res, excepte quan toca votar. En eixe sentit per a què valen les mascotes domèstiques, o per a què valen els tatuatges més enllà de decorar, o els xiquets, són útils?

Tot i això el que jo sol contestar, és molt més pràctic, perquè qui té un pensament basat en nombres (números) pensarà que el xinés és més útil que el francés, i que l’Urdú (llengua de Pakistan) és més útil que l’italià perquè el parla quasi el triple de gent. I la practicitat del valencià que jo explique radica en poder dependre francés, portugués o italià amb molta més facilitat que aquells que no ho parlen. No és una conjectura, és un fet demostrat i comprovable amb la velocitat d’aprenentatge d’estes llengües entre valencians i manxecs (per exemple).

L’argument definitiu però em sembla molt més senzill. El València servix per a conéixer gran part de la cultura, música i tradició de la teua terra. Si vols saber d’on vens, vols llegir als autors que han escrit sobre la teua realitat, i si vols sentir-te identificat és molt útil parlar valencià. Potser t’agrade el reggaeton, i llegir novel·la històrica, i penses que no necessites llegir a Estellés, ni escoltar a Pep Gimeno el Botifarra o a Raimon. Però aleshores serà prou complicat que el que llitges o escoltes parle del teu entorn, i et perdràs articles interessantíssims, monòlegs divertidíssims, obres de teatre fabuloses, cançons delicioses, i llibres inoblidables.

Sentir-se identificat és un sentiment preciós, ací tenim una gran desafecció i molta gent no té identitat valenciana. La qual cosa no és només una gran llàstima, és també una oportunitat per a carregar-se qualsevol tradició i qualsevol nexe amb les nostres arrels i substituir-les per la Oktober Fest, Haloween, Pare Noel, Arròs “tres delícies”… i oblidar-nos dels moros i cristians, les fires agrícoles, la pilota valenciana, el putxero, o la nit de reis.

bilinguisme

Però a més a més el simple fet de ser bilingüe et dóna una sèrie d’avantatges independentment de què la teua segona llengua siga el valencià o el suec. He estat llegint sobre el tema, i estos són alguns dels beneficis demostrats que té el bilingüisme.

-Els bilingües obtenen millors resultats acadèmics.

-Recents estudis neurològics demostres que els xiquets exposats a diverses llengües són més creatius i desenvolupen millor les habilitats per a resoldre problemes. En este sentit es poden dir moltes coses negatives dels valencians, però ningú no pot dir que per norma general no som resolutius.

Les teues aptituds comunicatives (orals i escrites) milloren.

-Tens accés a dos cultures diferents amb tot el que implica: història, cine, literatura, mitjans de comunicació…

A més coneixement més creativitat, comunicació, tolerància, raciocini i s’adquirix una mentalitat més oberta al món.

Oportunitats laborals.

-Els circuits cerebrals dels xiquets bilingues es programen de manera que és més fàcil dependre més llengües.

-El cervell augmenta la seua atenció, memòria i amplia la seua capacitat perceptiva.

-Les persones bilingues creen amb més facilitat un ment “multitasca”, capaç de processar diverses tasques al mateix temps i rebutjar la informació irrellevant.

-Un recent estudi sobre el bilingüisme publicat en la revista “eurology per Elen Bayliskov va demostrar que utilitzar dos llengües cada dia endarrerix l’aparició de l’Alzheimer una mitjana de 4 anys.

A tot açò també val per a viatjar i investigar, ja que a Itàlia o França el valencià (català) té algun tipus de reconeixement oficial, cosa que Espanyol no té, i a escala universitària resulta més factible poder fer intercanvis.

I per suposat servix per a què no t’entenguen els castellanoparlants quan no vols que t’entenguen, encara que compte amb açò que alguna vegada has soltat sense voler això de: “la figamolla esta” i t’ha respost “la figa ta tia rosega quicos?”.

Estic segur de què molta gent dirà, però l’anglés o el xinés són més útils… Les llengües no es poden mesurar en utilitat, segurament és més útil per a un metge o a un agricultor valencià parlar que valencià que xinés o anglés, però no és qüestió de mesurar la utilitat o inutilitat d’una llengua, i molt menys només per la quantitat de parlants. Les llengües són part de la nostra manera de ser, sense elles estaríem en la prehistòria, la llengua ens possibilita des de ben menuts ser persones i no animals. I si la meua llengua és el valencià, per a mi serà enormement útil perquè em possibilita pensar i comunicar-me. Així que no em preguntes per a què val, perquè val per al mateix que la teua, i jo parle la teua, la meua, la de Dante, la de Shakespeare i la de Houellebecq.

forbes

Pd. Segurament em deixe molts motius per a defensar “la utilitat” del valencià, podeu aportar més. I que quede constància que faria la mateixa defensa del castellà si estiguera en Puerto Rico i atacaren el castellà, perquè amar una llengua no significa odiar-ne altra: el saber no ocupa espai i l’amor sap molt de llengües.