mestalla
Molt bon dia senyor Lim.

Des de la humilitat i el respecte màxim a la seua figura em permet escriure-li una carta per a què faça amb les meues reflexions el que li pare. Vosté està molt ben assessorat, però mai està de més escoltar una nova opinió i més quan està basada en els desitjos i sentiments d’amics que senten el club que vosté està comprant com a propi. Un club de futbol, vosté ho sap massa bé, és més que una empresa, és un sentiment. Diu l’escriptor Jonh Carling que el futbol és la religió més expandida al planeta, i els membres de la religió València CF tenim un nou Papa, que és vosté senyor Lim.

Els seus mèrits com a empresari són evidents, no és fàcil arribar a on vosté ha arribat en els negocis, això és una evidència, i en l’àmbit empresarial, la gran majoria de valencianistes estem convençuts de què vosté farà una gran gestió econòmica. Sap de sobra que en el València s’han comés barbaritats econòmiques que ens han dut a una situació límit a escala financera, i en general la seua arribada genera molta tranquil·litat respecte del futur econòmic de l’entitat.

Però com dia adés el futbol no és una empresa normal, i el que els valencianistes volen (crec jo) és que el seu club guanye títols. Si vosté ho aconseguix serà un heroi en esta terra que sempre ha acollit al foraster, i per tant l’objectiu que jo voldria que vosté tinguera és eixe, guanyar títols. Larry Ellison estava obsessionat amb guanyar l’America’s Cup, tenia preparat un altar en el seu iot per a ficar la copa una vegada guanyada, i no va parar fins que ho va aconseguir. Si vosté està obsessionat amb la Champions, si el seu objectiu és que el València guanye la copa que li falta, un servidor (i una immensa majoria de valencianistes) el recolzaran en tot el que siga menester per a què ho puga aconseguir.

Perquè nosaltres sentim que el València és un equip de Champions League, una institució que per història (tercer equip d’Espanya), tradició, instal·lacions, resultats, afició, pedrera, rellevància i esperit, haguera d’estar cada temporada en la màxima competició europea. Una competició que té un compte pendent amb el València després d’aquelles dos derrotes consecutives en la final. Per això es fa dur no jugar en Europa esta temporada, i per això ens il·lusiona tant que arribe un projecte que vol tornar a fer un equip guanyador.

Això sí, vosté s’equivocaria si per a fer un equip campió desfà l’actual estructura del València. Entenc que vindrà amb gent de la seua confiança i que l’assessoraran els seus importants i prestigiosos amics dins del món del futbol, però no perda de vista que en el València hi ha gent de primer nivell treballant. Des de l’escola al primer equip, passant per oficines, equip directiu, màrqueting, canal de televisió, jardineria, cos mèdic o personal de seguretat, en tots els llocs hi ha grans professionals. Prescindir de la seua aportació seria una errada, i per això li transmet la meua opinió al respecte, cal reforçar diferents estructures del club, però no desmantellar-les. Entenc que vosté és una persona intel·ligent i ja havia valorat este extrem, però em sembla important remarcar-ho.

També és convenient que vosté entenga la cultura mediterrània i més concretament la idiosincràsia de la nostra terra. Som gent seriosa i treballadora, però en el futbol no tenim massa paciència. Així que si vosté veu que la gent es desespera si les coses van mal en algun moment (esperem que no passe) mantinga la calma de la qual manquem molts aficionats del València CF. Vosté ja ha fet gal·la d’una paciència infinita en el seu desig de comprar el club amb les llarguíssimes negociacions amb Bankia, i per això espere que la puga mantindre quan la impaciència s’apodere de l’equip o de l’afició.

Altre desig important que tenim és vore acabat el nou estadi. Tot i que Mestalla s’ha quedat preciós després de les últimes millores, ens provoca vergonya passar per l’Avinguda de les corts valencianes i vore l’estadi a mig fer. Sóc conscient de què cal fer les coses a poc a poc, però seria fantàstic vore de nou les grues treballant per a acabar el Nou Mestalla. I supose que a vosté no li passa desapercebuda una data, el 18 de març de 2019. Eixe dia el nostre club complirà 100 anys, i eixe dia voldríem tots estar ja jugant en un nou estadi 5 estreles.

En les seues mans recauen ara els anhels i somnis de molts valencianistes que esperen de cor que vosté vinga a fer un equip campió i canviar la dinàmica de tristor i impotència que havia invadit al club des de fa unes temporades. De moment hem comprovat que mal ull no té a l’hora de dur a gent de primer nivell a l’equip com Nuno, Rodrigo o André Gomes, i això, sumat al bon treball dels actuals gestors del club, ha aconseguit que la il·lusió torne a les graderies de Mestalla. Així que per favor li demane que no ens falle, hi ha moltes esperances ficades en la seua gestió i després de moltes desil·lusions confiem en poder tornar a somriure gràcies a la seua arribada.

Pd. He escrit la carta en valencià, perquè és la llengua pròpia d’esta terra. En Singapur hi ha 4 idiomes oficials, així que per a vosté no és estrany que la gent parle tàmil o malai i sap que els idiomes enriquixen més que separen.

Atentament. Un valencianista il·lusionat.