Una torrà no és una “barbacoa”, ni tampoc un “asado”, ni molt menys una “parrillada”. Una torrà és totes i cap perquè no es tracta només de cuinar carn, és tot un compendi de la nostra cultura convertit en una fartà. Però la torrà té les seues normes, les seues característiques especials que anem a intentar relatar per a què no aneu més perduts que un vegetarià en mig d’una torrà de xulles.

Ubicació

Una torrà no es fa en “La terraza ajardinada”, una torrà es fa en la caseta, en el camp, en el maset o en la barraca. Si hi ha una barbacoa d’obra, no tens més remei que cuinar allí, però amb un trespeus (potes de ferro) i unes graelles pots fer foc a terra. Eixe contacte amb la naturalesa li dóna un aire orgànic al tema que ja volgueren els hipsters de Central Park en New York City.

dress code

Vestimenta

Una torrà no és un acte social, és un acte rural. No cal anar “Dress code Smart Casual” el dress code o protocol de vestimenta és més bé “pasquero gorrino”. No cal arreglar-se, ni maquillar-se, ni ficar-se el jersenet nou, perquè saps que en una torrà: Roba que et fiques, roba que va a llavar. Perquè si no acabes amb olor de fumeral, no és una bona torrà.

torra 3

Tipus de torraes

Hi ha tres models bàsics de torrà:

1.- El model “cada u pa d’ell”, també conegut com a “model adolescent”: “Demà torrem al meu hort, dugeu cadascú la seua carn”. I els xavals duen el que bonament poden trobar en el congelador de sa casa, i després ja van repartint-se trossos de cansalà com si estigueren passant-se un cigarret de la rissa. Este sistema vàlid per als més joves, queda desfasat en quant comencen a anar les nòvies a la torrà.

2.- El model “comprem entre tots i paguem la part” també conegut com “model festejar”: Quan ja toques 4 duros deixes d’arramblar el congelador familiar, i et compres unes xulles, les llonganisses que t’agraden tant i una bona botelleta de vi. Hi ha grups que queden el dissabte i van en camarilla al Consum a comprar-ne els ingredients. Altres queden en comprar cadascú una cosa “Mari el pa, Pepa la carn, Anna l’embotit, Aurora el gel, i Bàrbara farà una coca d’ametles… els homes ja s’encarregaran del foc i la beguda”. Tot molt primitiu.

3.- El model “esteu convidats a ma casa” també conegut con “això ho pague jo!”: Cal tindre un amic amb caseta pròpia (no dels pares), al qual li va de categoria en el treball i té a bé convidar de tant en tant a la colla a una torrà i així fardar en companyia. Estes torraes solen tindre vi del bo, una mitjana (chuletón) de a quilo i embotit selecte. Quan et convida un “capità moro” és molt important dur papes, cacaus i gelats per a quedar bé, ja que la carn, el vi i les postres delicatesen solen ser responsabilitat exclusiva de qui convida.

Foto anaysalva.com

Foto anaysalva.com

Protocol de la torrà

Abans de torrar:

-Cal fer la brasa, poden participar tants homes com siga menester, però hi haurà un encarregat final de decidir si hi ha prou llenya o no.

-La carn arriba a la zona de foc ja preparada en safates.

-Les graelles s’han de rostir fins que hagen perdut la major part de la porqueria acumulada en anteriors torraes.

-La tertúlia prèvia anirà acompanyada pel so del morter d’algun valent que tira bé de braç i s’atrevix a lligar l’allioli.

Foto de papaserra.com

Foto de papaserra.com

Durant la torrà:

-El cuiner torrador tindrà sempre a prop un ajudant disposat a donar la seua opinió sobre la cocció de la carn, i a ajudar-lo mantenint alçades les graelles. Així com a dur totes les cervesetes o casalles que siga menester per a mantindre al cuiner hidratat davant la calor de la brasa.

-El cuiner experimentat no deixarà espai vuit en la graella, i mai permetrà que cap llonganissa caiga i es perda entre les brases.

-La primera tongà de carn ha de pillar a tot el món en taula per a què no es gele. I cal tindre-ho tot a punt per a iniciar tot seguit la següent ronda.

-Si algú vol el pa torraet és la seua responsabilitat vigilar que no es creme, no de l’encarregat de la carn.

Foto vía pacolonso.blogspot.com

Foto vía pacolonso.blogspot.com

Moment de menjar:

-Cal deixar allioli per a tots.

-Al cuiner se li guarden obligatòriament una peça de cada (roig, blanc, botifarró…)

-Si està poc feta, es torna a ficar al foc i punto, sense renegar.

-Si s’ha cremat la carn: es rasca, s’afegix més allioli i punto, sense renegar.

-Sempre és preferible que sobre verdet abans que sobre la carn.

Després del fartar:

-Qui ha cuinat mai escura.

-Qui ha fet l’allioli tampoc escura, però pot ajudar a arreplegar taula.

-L’amo de la caseta serà l’encarregat de decidir quan s’alça el campament.

Açò no és una torrà

Açò no és una torrà

Qüestions a tindre en compte:

-Si hi ha hamburgueses no és un torrà.

-Si hi ha hot dogs tampoc és una torrà.

-Poden haver pinxitos morunos, però si hi ha pinxitos de pollastre tampoc és una torrà.

-Si a més de torrar carn, torres verdures: segur que els comensals han passat ja la trentena.

-Si ningú es menja el xoriço: segur que els comensals han passat ja la quarantena.

-Si les llonganisses són les primeres a esgotar-se: segur que hi ha xiquets en la torrà.

-Si no hi ha cansalà per a torrar: segur que la carn l’han comprat les dones.

-Si ningú ha dut mistela, casalla, herbero o cafè licor: la carn pot haver sigut deliciosa, però la torrà no serà memorable.

Si es juga al truc després de torrar: senta millor la carn. Si es juga al “Mus”, no és una torrà.

-Si quan rotes pegues una blafà d’all que mates les mosques: l’allioli era casolà.

Si després de llegir açò no t’entren ganes d’anar de torrà amb els amics: no tens sang, tu tens orxata.

 

Si t’agrada este article, pots llegir molts més en el llibre “De Categoria“, ja la venda!!!