Humor, La Nostra Llengua, Lugares, Valencia

Com saber si un valencià és de poble o de ciutat

Ja vàrem dependre com distingir a un valencià de la resta de ciutadans del món, ara toca diferenciar als valencians de poble dels valencians de ciutat.  Només cal seguir esta guia de les 10 diferències bàsiques entre els habitants dels pobles i els habitants de la capital, i uns i altres seran fàcilment reconeixibles.

pueblo
1.- Orientació.

Un valencià de poble es perd de manera constant i durant molts anys a València capital, siga en cotxe o caminant. Quan escolte les paraules Patraix, Orriols o Torrefiel estarà més perdut que el Titi en una manifestació d’Espanya 2000.

2.- La platja

Els valencians de poble quan van a la platja van equipats, no siga cas que vinga un tsunami, una plaga que ens deixe sense aliments durant anys o ens ataque Godzilla. Els valencians de ciutat van amb l’equipament bàsic a la platja, tovalla, crema i com a molt unes pales. El de poble du suficients «tuppers» per a alimentar a la banda de música, ferramentes de construcció per a refer el castell de Dénia, i material esportiu suficient per a disputar una temporada sencera en primera regional.casa a cuestas

3.- Si és d’origen africà, asiàtic, anglosaxó o americà…

Si ens trobem a un valencià d’altra raça que parla valencià: és de poble. Els xinesos del meu poble o el senegalés del meu poble, parlen valencià, això a València capital no passa.

4.- Les taronges

Un valencià de ciutat compra taronges, un valencià de poble o bé les va a collir, o bé li les demana als amics que tenen terres, però només les compra en cas d’urgència i fora de temporada. A més si sap que Salustiana, Arrufatina, Ortanique o Marisol, són varietats de taronges i no noms de dones majors, aleshores és de poble.

taronges

5.- La salutació «fill de puta».

Si et saluda pel carrer amb un «ieeeeee, fill de puta», és de poble i és un amic dels importants. Si en canvi et saluda amb un «Cómo estás nano?» aleshores és de la capi. Cada poble després té variacions pròpies: al meu ens saludem amb «ieee bandido» però la constant a tot el territori és la poètica salutació que s’enrecorda de ta mare.

6.- Una casalleta

Si abans de sopar demana una casalla: és de poble. Si després de sopar demana dos: és de poble. Si sap el que és una palometa (casalla rebaixada amb aigua) és de poble…. i si sap on aconseguir absenta, també és de poble. La casalla és com la poció màgica de Panoràmix, els joves del poble es creuen invencibles quan la tasten.

casalla

7.- El futbol

Si és aficionat del Llevant, o és de València ciutat o com a molt de l’horta nord. Si és aficionat de qualsevol altre equip, aleshores la seua procedència és incerta.

8.- El poble del costat

Si eres de poble, tens un poble rival. Si a un valencià li preguntes aleatòriament, quin és el pitjor poble del món? I et contesta sense dubtar ni un segon, aleshores és de poble. Si per exemple diu Almussafes, aleshores és de Benifaió; si diu Petrer, és d’Elda; si diu Sueca, és de Cullera… i així en tots els racons de la nostra terra.poble del costat

 

9.- Els personatges

Si fa més de 5 anys que no xafes una església, però saps qui és el retor, eres de poble. Si saps quin carrer cal evitar quant festeges amb la xica o el xic per a què ta mare no s’assabente via terceres persones de la teua relació, eres de poble. A tots els pobles hi ha uns personatges que formen part el paisatge, i la xafardera o el retor són alguns dels bàsics.

10.- La música

Si vius a un poble tens un 95% de probabilitats de formar part de la banda municipal o tindre un familiar directe músic, si vius a la ciutat eixe percentatge baixa al 15%. També tens moltes més probabilitats de tindre un malnom (com els del meu poble) que si eres de ciutat.

Si coneixes cap diferència més entre els valencians de poble i de la ciutat no dubtes en comentar. A més també pots continuar llegint en la nostra llengua amb els diàlegs valencians.

26 comentarios

  1. Soy de la capital pero llevo dos años y medio viviendo en Canals porque mi pareja es de aquí… Y jamás comprenderé la rivalidad entre publos vecinos! Me ha hecho muchísima gracia xD

  2. Gràcies per este moment de rises que m´has fet viure esta nit que tanta falta em feia….he començat per «el curioso castellano de los valencianos» i tinc que reconeixer que estic enganxá al teu blog. Este es molt bò tambe. Acabar un dia com el de hui en unes rise es d´agrair. Gracies per compartir!!!

  3. Quan tenia vint anys, més o menys, coneguí a un negre de la meua edat que parlava valencià, i de la ciutat. No donava credit.

    I fins fa poc no sabia que era una «palometa», encara que sí el que era un «barrexat»

    El punt 5, tal cual, ha, ha, ha. Dona molt el cante, i a més sempre salude aixina, nano.

    PD: «dependre»/»deprendre», encara que s’utilitze col.loquialment es incorrecte escriure-ho. «Dependre» = «depender»; «deprendre», no existix.

      1. Jo també soc de Carcaixent i el Nuvolet porta aigua en gas.
        La Palometa es bebia als magatzems de taronja en botijes, que s’omplien d’aigua i es tirava una xorradeta d’anis o cazalla. Després les dones estaven més contentes i xarraores.

  4. m’Heu alegrat el día, humor amb les pararles sempre ÉS bon humor,!!! Grcs
    Una observació:
    I dependre, crec q ÉS depender, per a ensenyar-se, aprendre.

  5. Si el otro día, buscando en internet sobre las propiedades de la ramita de regaliz, me acordé que nosotros en el pueblo lo llamábamos «Puromoro» y confirmé que es una palabra que creo que solo se usaba en los pueblos de valencia, al referirse al regaliz.

  6. Uiiii Angel que ben parlat, tu eres de ciutat i mira cau en vers i tot. Será que seguem molt ignorants al teu costat…

    En el meu poble els que a tota hora están en el ames ames, son gente que seguent de poble, volen figurar, fer que saben mes, gent que bufa en caldo gelat com se sol dir.

    Aleee, al que no li agrade esta página que no perga el temps i que vaga a pastar fanc, carril i via ampla…

  7. Jaja. Un comentari: no has mencionat el burret (o plis-play, com dic jo), …. el café-licor típic d’Alcoi, mesclat amb coca-cola. Jo sé de quin poble es algú segons la raó aritmètica entre el café i la coca-cola. En Alcoi, 50%-50% sempre. Per la costa, 30% café o pijor, i AMB GEL !!! El plis-play mai és beu amb gel; l’ampolla de café ha de ser refrigerada i en pau. Hi ha alguns que compren una ampolla de 50 cl y botes de coca cola, i van omplint un got xicotet amb una mescla 50-50. Els més ancians, café-licor amb gaseosa. A la cap i casal, gràcies a un màrketing molt exitós per part de Licores Sinc, un barman sabrà ho que és un café-licor (i no et posarà una Kahlua amb coca-cola com farà 20 anys) però si dius «plis-play», no tindrà ni idea a no ser que tingara família per Alcoi. Ah, i costarà igual que un Gin Heindricks amb tònic….

  8. Si vas a esmorzar i no demana un ezmorzar com «Deu mana» amb olives cacaus un bon «bocadill» vi o cervessa i no mig o alguna tostà i aigüa o coca cola per beure i café i no un bon carajillo… Evidentement es de la capí..

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.