Ilustració de Raúl Salazar per al llibre De Molta Categoria

Este article, millorat, corregit i ampliat, el pots trobar al llibre “De Molta Categoria”, a la venda en les millors llibreries.

Anem a repassar les nostres d’interjeccions, eixes expresions orals que fan única una llengua. En el cas del valencià, tan acostumats com estem a contraure paraules (ací les millors), és normal que hi haja una bona selecció més enllà del clàssic “Xe”. Som d’expressar molt en poques paraules, i ací està el millor exemple:

PAELLAMEME
Veges.-
Seria l’equivalent de la paraula anglesa Indeed. Soltar un “veges!” com a resposta a qualsevol pregunta equival a un “clar que sí, és una obvietat borinot!”. Es tracta d’una expressió usada per a remarcar una afirmació de manera superlativa.

  • Estàs més prim?
  • Veges! He perdut 30 quilos.

A l’inici de la frase té un significant diferent, “Veges si està bo açò!” com a afirmació, o “Veges tu, ara ja em parla” per a expressar sorpresa.

Ma.- El ma és un possessiu femení “ma mare és xata”. Però també usem el “ma” davant del “que”, per substituir al “mira que” i exagerar qualsevol afirmació. “Ma que eres recoenta”, “Ma que estàs apardalat”.

Nyas o jas.- El nyas és un so que sembla onomatopeic i que prové de contraure “hi has” (ací tens en valencià antic) i que l’utilitzem per a dir “tin, ací està”, o per a remarcar quan algú fa alguna cosa estranya, com “Martí s’ha fet budista… nyas”. És com un “Com et quedes?”. També existix l’expressió “Nyas coca”, que es pot usar també com la frase “Toma castanya” i dir això de: “Li han caigut 20 anys per corrupte, nyas coca!”.

CIGALA

Ira.- Altre substitut de “mira” però al mateix temps del castellà “toma“. Una al·locució oral que s’utilitza per mostrar sorpresa “ira, s’ha demanat cervesa sense alcohol!”. Hi havia un acudit que ho explicava molt bé:

  • ¿Cómo se diría en valenciano: Una ardilla cruza velozmente la plaza mayor del pueblo, salta sobre el puesto de frutos secos, roba dos nueces, vuelve a cruzar la plaza, sube a un árbol, cruza otros tres árboles más y desaparece entre las copas de los árboles?:
  • Xe, ira, iraa, iraaaaa, xeeeeee, ira ira ira ira ira ira…ostiaaaaa!!!! fillaaaaaaaa putaaaaa!!!

Pus.- “Però que collons estàs dient?” Això ho substituïm per l’expressió “pus”. També pot substituir a un “clar que sí”. Per exemple:

  • Em vas a convidar a sopar?
  • “Pus… alguna vegada no t’he convidat?

Que ques?.– Cal pronunciar-lo tot junt “quequés”. És una manera molt nostra de dir “Què passa?”. Arribes a un lloc on estan discutint dos i preguntes “Que què és?” per a assabentar-te del que està passant. També es diu, utilitzat de manera similar el “Què ha?” tot junt i molt ràpid  un “quea” que en versió llarga seria “Què hi ha per ahí?”..

PAELLA FUSION MEME

Tira o arrea.– “Tira, tira, que encara t’enduràs una nespla!” o “Arrea d’ací o t’aventaré una ensalà de bascollaes (o bescollades)“. Quan algú comença amb les paraules “tira” o “arrea” sempre amaguen una amenaça darrere de la frase que ve a continuació. Tira també es pot usar com a substitut de “mone”.

Mel.- Quan alguna cosa és de molta categoria diem “mel”. A més cal allargar la “e” i pronunciar-ho “meeel”. Frases com “Açò està mel” o “mel de romer”, són també habituals. El “mel” es pot usar fins i tot com a afirmació:

  • Anem al cine?
  • Mel!!!!

CACAU

Mare.- Una contracció del “Mare Meua” que res té a vore amb les nostres progenitores. Quan un veu que està tota la casa desordenada dirà “Mare!”, per a expressar “mare meua la que m’espera”. Sorpresa en este cas negativa és el que s’amaga darrere d’esta interjecció. “Mare quin desgavell”.

Re.- No és una interjecció com a tal, però es fica davant de qualsevol paraula per a remarcar-la i potenciar-la. “Redéu quina ponentà!”, “Recollons pandereta!”, “Remalparit!”, són alguns exemples del que es pot fer afegint dos lletres davant d’algunes paraules.

Au.- El súmmum de la contracció de paraules tan habitual en el valencià. Des del primitiu “Amb Déu Sigueu”, es va evolucionar a “l’Adéu-siau”, al clàssic “Adéu”, i al definitiu Au. Salutació col·loquial habitual que es pot tornar a allargar, en este cas amb el cacofònic “au cacau”.